Us informem que per tasques de millora en les infraestructures tecnològiques de l'Ajuntament de Barcelona, la Seu Electrònica, Guia BCN, l'Oficina Virtual de Tràmits, el Servei d'Atenció en Línia al Ciutadà i l'Agenda 500 estan fora de servei. També es poden veure afectats altres serveis d'aquest web.

Disculpeu les molèsties que us puguem ocasionar.

Braille, l’antropòleg

Segons la Organització Mundial de la Salut hi ha uns 36 milions de persones amb ceguesa en el món i 216 milions pateixen discapacitat visual moderada o greu. Aquestes persones tenen més possibilitats de viure en la pobresa, tenir més problemes de salut i més dificultats que la resta per accedir a l’educació i a una feina. És a dir que la ceguesa els impedeix de viure un vida plena i digna com qualsevol altra persona. Però no és ben bé així. La veritat és que si ens hi aturem a pensar la raó d’aquest arraconament era un altra. Social. Antropològic, podríem dir. El que antigament impedia als cecs fer i tenir una vida normal -i al llarg dels anys s’ha anat corregint- era l’actitud, el comportament de la societat. La comunitat els va rebutjar i la feina d’integrar-los i veure’ls no com a discapacitats sinó com a persones amb unes necessitats concretes va començar a canviar gràcies a Loius Braille. Un lluitador tenaç i compromès amb un objectiu: fer sortir de les tenebres, aportar llum i aire nou a centenars de milers de persones que havien quedat arraconats, curiosament i tràgicament invisibles per una societat que els relegava a l’ostracisme. Aquests primers dies de gener a propòsit d’una efemèrides, que el 4 de gener de 1809 va néixer Louis Braille, se’ls dóna més visibilitat. Però les seves necessitats i reivindicacions es poden veure tot l’any. Ell a través del seu sistema va portar llum a aquells que estaven literalment a les fosques, incomunicats, menystinguts. I els va obrir la porta a la cultura, al coneixement, a la comunicació. Braille els va dir els cecs: “sou persones com la resta que us envolten i que no us volen veure.”

Va desafiar la ceguesa des de ben jovenet gràcies a la seva voluntat, afany i empenta per no conformar-se amb una situació que per culpa d’un accident l’allunyava d’una realitat que l’hauria sotmès a les fosques. Curiós i àvid de coneixement, Braille va aguditzar els seus sentits i el seu enginy per excel·lir a l’escola del poble i això li va procurar l’ingrés a la institució per a nens cecs de París- ciutat de revoltes i esperances- on li canviaria definitivament la vida. La seva i la de tots els invidents. Braille perfeccionarà el mètode Barbier d’escriptura nocturna, un sistema que feien servir els soldats per burlar l’enemic i ell l’adapta per portar pau, serenor i, sobretot, coneixement, llum a les vides de tots els invidents. Amb la seva tenacitat, Braille va ensenyar i demostrar que calia- i cal encara- treballar per vèncer les desigualtats, no les diversitats. Els cecs són persones amb una discapacitat per veure-hi però tenen unes habilitats diferents. Cal ajudar-los a potenciar-les. Només així a través de l’educació i de donar-los les competències que les seves respectives necessitats requereixen podrem com a socitat, com a comunitat, aconseguir formar persones. Persones lliures sense dependre de res ni de ningú. Braille va aconseguir el seu objectiu aplicant seny, respecte, fermesa, determinació. Vull entendre que aquesta voluntat i obstinació ja es van instal·lar en el seu cap durant els primers anys d’estudis a l’Institut per a nois cecs, a París. I que no buscava altra cosa que obtenir les eines necessàries per poder-les compartir amb d’altres individus cecs, que viuen en societat i que tenen la capacitat de transformar el món. Amb una altra mirada. Una idea que va acabar cristal·litzant gràcies en part a aquesta visió antropològica que va tenyir la feina de Louis Braille.

Louis Braille

Author

Martí Gironell i Gamero

Comparteix-la! Facebook Twitter Whatsapp

Deixa el teu comentari

Per fer un comentari has de registrar-te al Museu Etnològic i de Cultures del Món i haver iniciat la sessió

Inicia la sessióRegistra-t'hi