Braille, l’antropòleg

Segons la Organització Mundial de la Salut hi ha uns 36 milions de persones amb ceguesa en el món i 216 milions pateixen discapacitat visual moderada o greu. Aquestes persones tenen més possibilitats de viure en la pobresa, tenir més problemes de salut i més dificultats que la resta per accedir a l’educació i a una feina. És a dir que la ceguesa els impedeix de viure un vida plena i digna com qualsevol altra persona. Però no és ben bé així. La veritat és que si ens hi aturem a pensar la raó d’aquest arraconament era un altra. Social. Antropològic, podríem dir. El que antigament impedia als cecs fer i tenir una vida normal -i al llarg dels anys s’ha anat corregint- era l’actitud, el comportament de la societat. La comunitat els va rebutjar i la feina d’integrar-los i veure’ls no com a discapacitats sinó com a persones amb unes necessitats concretes va començar a canviar gràcies a Loius Braille. Un lluitador tenaç i compromès amb un objectiu: fer sortir de les tenebres, aportar llum i aire nou a centenars de milers de persones que havien quedat arraconats, curiosament i tràgicament invisibles per una societat que els relegava a l’ostracisme. Aquests primers dies de gener a propòsit d’una efemèrides, que el 4 de gener de 1809 va néixer Louis Braille, se’ls dóna més visibilitat. Però les seves necessitats i reivindicacions es poden veure tot l’any. Ell a través del seu sistema va portar llum a aquells que estaven literalment a les fosques, incomunicats, menystinguts. I els va obrir la porta a la cultura, al coneixement, a la comunicació. Braille els va dir els cecs: “sou persones com la resta que us envolten i que no us volen veure.”

Va desafiar la ceguesa des de ben jovenet gràcies a la seva voluntat, afany i empenta per no conformar-se amb una situació que per culpa d’un accident l’allunyava d’una realitat que l’hauria sotmès a les fosques. Curiós i àvid de coneixement, Braille va aguditzar els seus sentits i el seu enginy per excel·lir a l’escola del poble i això li va procurar l’ingrés a la institució per a nens cecs de París- ciutat de revoltes i esperances- on li canviaria definitivament la vida. La seva i la de tots els invidents. Braille perfeccionarà el mètode Barbier d’escriptura nocturna, un sistema que feien servir els soldats per burlar l’enemic i ell l’adapta per portar pau, serenor i, sobretot, coneixement, llum a les vides de tots els invidents. Amb la seva tenacitat, Braille va ensenyar i demostrar que calia- i cal encara- treballar per vèncer les desigualtats, no les diversitats. Els cecs són persones amb una discapacitat per veure-hi però tenen unes habilitats diferents. Cal ajudar-los a potenciar-les. Només així a través de l’educació i de donar-los les competències que les seves respectives necessitats requereixen podrem com a socitat, com a comunitat, aconseguir formar persones. Persones lliures sense dependre de res ni de ningú. Braille va aconseguir el seu objectiu aplicant seny, respecte, fermesa, determinació. Vull entendre que aquesta voluntat i obstinació ja es van instal·lar en el seu cap durant els primers anys d’estudis a l’Institut per a nois cecs, a París. I que no buscava altra cosa que obtenir les eines necessàries per poder-les compartir amb d’altres individus cecs, que viuen en societat i que tenen la capacitat de transformar el món. Amb una altra mirada. Una idea que va acabar cristal·litzant gràcies en part a aquesta visió antropològica que va tenyir la feina de Louis Braille.

Louis Braille

Author

Martí Gironell i Gamero

Comparteix-la! Facebook Twitter Whatsapp

Deixa el teu comentari

Per fer un comentari has de registrar-te al Museu Etnològic i de Cultures del Món i haver iniciat la sessió

Inicia la sessióRegistra-t'hi