Inici / Llistat notícies / Un any més la Setmana de l'Antropologia arriba al Museu Etnològic i de Cultures del Món

Un any més la Setmana de l'Antropologia arriba al Museu Etnològic i de Cultures del Món

Setmana de l'Antropologia

10NOV.2022

En el marc de la Setmana de l'Antropologia que enguany presenta la seva 7ª edició, el Museu Etnològic i de Cultures del Món- Seu Montcada, organitza  un seguit d'activitats al voltant de la seva exposició "Dones, mirades fragmentades".


DILLUNS 21 DE NOVEMBRE

17.30h a 18.30h PRESENTACIÓ I VISITA COMENTADA: Dones: mirades fragmentades
A càrrec del Personal del Museu Etnològic i de Cultures del Món (MUEC).

Nombroses expedicions arreu del món constitueixen l'origen de les col·leccions del museu. Al centre estan els objectes. I darrere, inèdit, l'arxiu i els seus documents; les seves imatges també.
Aquesta exposició està dedicada per primera vegada i de manera exclusiva a dues seleccions de fotografies, pertanyents a l'arxiu del museu i a la Fundació Folch, fetes al llarg d'aquells viatges, que retraten dones de diversos continents.
A mig camí entre la reflexió teòricodiscursiva i la intervenció artística, l'exposició presenta les fotografies en dos àmbits diferenciats, fent-les dialogar, confrontant-les, tot emfatitzant la seva doble naturalesa antropològica i visual.
Així, mentre el primer àmbit està format per fotografies i una petita selecció de peces dels fons del museu, en el segon es desplega la intervenció artísticofotogràfica La memòria de les aranyes de Mercis Rossetti, concebuda expressament per a aquest projecte.
Com ens situem, des de la contemporaneïtat, davant unes dones que se sabien mirades?

Lloc: Museu Etnològic i de les Cultures del Món, carrer Montcada 12, Barcelona.

INSCRIU-TE


DIMECRES 23 DE NOVEMBRE

11.00h a 13.00h VISITA COMENTADA: Presentació del nou guió educatiu de l'exposició permanent de la seu de Montcada en clau de gènere 
A càrrec del Servei educatiu del Museu Etnològic i de les Cultures del Món (MUEC).

A cada cultura es dona una determinada visió de la societat i els seus objectes expressen un tipus construcció de gènere i els rols dominants i subordinats que s'hi associen en cada moment. Visibilitzar la desigualtat , destacar la rellevància de l'aportació de les dones en la vida social o indagar en les representacions visuals d'altres èpoques i cultures, són alguns dels temes que volem abordar, tot defugint d'afirmacions simplistes i etnocentristes per estimular el pensament crític i replantejar-nos la pròpia visió del món. Partint de l'exposició temporal "Dones: Imatges fragmentades" el servei educatiu del Museu ha dissenyat una visita guiada a l'exposició permanent que pretén donar resposta a aquestes qüestions.

Lloc: Museu Etnològic i de les Cultures del Món, carrer Montcada 12, Barcelona.

INSCRIU-TE


19.00h a 21.00h CONVERSA: Fotografia, confiança visual i construcció del gènere
A càrrec de: Roger Canals (UB/Visual Trust, IVAC/ICA) i  Amanda Bernal (UB/Visual Trust, IVAC/ICA, GRAIC/ICA).

Sovint es diu que la fotografia és un dispositiu de memòria. Però les imatges fotogràfiques també poden actuar com un mecanisme encobert per a l'oblit. I és que tota fotografia es defineix tan per allò que mostra com per allò que deixa fora de camp. Sovint no som prou conscients d'aquest fet quan mirem les imatges. Atorguem a les imatges, i a les fotografies en particular, un estatus totalitzador, paradigmàtic, auto-evident. Ara bé, tota imatge respon a una intenció i revela tan sols alguns aspectes concrets de la realitat. Què passa llavors amb tot allò que no apareix a les imatges? I amb aquelles imatges que no s'han volgut mostrar, o que s'han mostrat escapçades o retocades a fi d'ocultar certs elements? Si definim la fotografia com l'art de l'ocultació, quin valor adquireix llavors aquesta tècnica per a la recerca antropològica? Podem seguir confiant en les imatges fotogràfiques (o postfotogràfiques) com a eina d'investigació social?
A partir de l'exposició Dones. Imatges fragmentades, en aquesta xerrada debatrem sobre allò que les imatges mostren i deixen de banda, focalitzant en les relacions entre imatge, gènere i postcolonialitat. La sessió s'estructurarà en dues parts: en primer lloc, una xerrada a la sala d'actes del Museu Etnològic i de Cultures de l Món i, en segon lloc, una visita-debat conjunta a l'exposició.

Lloc: Museu Etnològic i de les Cultures del Món, carrer Montcada 12, Barcelona.

 

DIJOUS 24 DE NOVEMBRE

19.00h a 21.00h TAULA RODONA: Foc i rauxa. La cultura popular en flames
A càrrec de: Gabriela Navas Perrone (Antiarq, OACU, ICA), Marta Contijoch Torres (UB, OACU, CPC/ICA), 
Xesc Alemany (GRECS/UB, CPC/ICA), Natalia Figueredo (UPC), Joan Uribe Vilarrodona (GRECS/UB, OACU, ICA), 
Oriol Pascual (GRECS/UB, CPC/ICA).

Modera: Manuel Delgado (UB/GRECS, OACU, CPC/ICA).

La taula aportarà diversos exemples de festes crematòries com expressió vehement d’identitats col·lectives, però també d’estats d’ànim compartits: crema d’años viejos a Guayaquil, fogueres de Sant Joan a Barcelona, diables de Vilanova i la Geltrú, festes Junines a Belém, avalots amb barricades, fogueronts a Mallorca.
A continuació de la taula es farà la presentació del Senderi de Foc que es farà el dissabte 26 de novembre al recinte de Fabra i Coats en el marc del projecte MATRIX CULTURA 2050 que impulsa Livemedia per mostrar el valor de la cultura per a la sostenibilitat de l’entorn i de les comunitats. 
A càrrec de: Maria Escobedo i Andrew Colquohoun (Associació Livemedia/Matrix Cultura 2050).

Lloc: Museu Etnològic i de les Cultures del Món, carrer Montcada 12, Barcelona.

DIVENDRES 25 DE NOVEMBRE

17.00h a 19.00h TAULA RODONA: Antropologia en la crisis climàtica: de la teoria a la pràctica
A càrrec de: Gemma Orobitg (UB, ICA), Maria Serra (Ambaixadora del Pacte Climàtic Europeu), Emilo Santiago Muiño (CSIC), Álvaro Fernández Llamazares (ICTA-UAB), Mireia Campanera Reig (URV, ICA) i Miguel Pajares (UB).

Modera: Anibal Garcia Arregui (UB).

La deriva ecològica del planeta requereix una concentració de recursos cap a la mitigació dels efectes de l’escalfament global. L’antropologia és una de les ciències que ja estan implicades en l’anàlisi i re-pensament de les formes productives i d’organització socio-ecològica que han generat aquesta crisi (ex: Crate 2011; Cassidi 2012; Haraway et al. 2016) . La nostra disciplina té un accés privilegiat a societats que no han propiciat models de degradació ecològica a gran escala, demostrant així que tant el canvi climàtic com l’antropocè no son un problema de l’anthropos, sinó el producte d’una petita fracció dels homo sapiens – aquells que vivim en les regions pròsperes del capitalisme industrial (Malm & Hornborg 2014). En aquesta taula rodona volem reconèixer la contribució de l’antropologia en la demarcació de la crisis climàtica i els seus responsables, però també volem explorar com podem desenvolupar formes més pràctiques d’intervenir. Pot l’antropologia, per la seva tradicional posició intermundium, exercir una diplomàcia ambiental? Quines sinergies hi ha entre la nostra disciplina i les formes d’activisme climàtic emergents en la societat civil? Com podem articular millor la nostra perspectiva en grups interdisciplinaris on es considerin mesures tècniques per pal·liar efectes locals del canvi climàtic? Per tal d’adreçar aquestes i altres preguntes, en aquesta taula rodona no només convidarem a representants de la nostra disciplina, sinó també a persones vinculades a l’activisme ambiental, les polítiques públiques i les ciències aplicades.

Lloc: Museu Etnològic i de les Cultures del Món, carrer Montcada 12, Barcelona. 


19.00h a 21.00h CONVERSATORI: Són possibles altres formes de construir coneixement?: Reflexions i reptes des d’una antropologia crítica 
A càrrec de: Paula Durán (GRITS/UB), Maria Ignacia Ibarra (UB), Rosy Lázaro (UB, ICA), Claudia R. Magaña (UB, ICA), Araceli Muñoz (GRITS/UB, ICA), Eugenia Piola (UB), Violeta Quiroga (GRITS/UB UB), Mercedes Serrano (UB, ICA). 

L’activitat que presentem planteja con-versar sobre les formes de producció del coneixement en el marc de l’Antropologia. La producció teòrica que s’ha desenvolupat en el context de les disciplines socials ha generat un procés de gran distanciament entre el lloc tradicionalment considerat de producció del coneixement, relegat a l’espai de l’acadèmia, i el món humà i social (Borsani i Quintero, 2014: 16). Aquesta fractura aprofundeix i reflecteix la dialèctica subjecte-objecte de coneixement, que ha estat l’element que va fundar les ciències modernes. Així, aquesta distància metodològica va permetre establir la producció de la diferència, que ha estat definitòria en la disciplina antropològica (Gimeno Martín i Castaño Madroñal, 2014), distingint entre qui produeix el coneixement i qui no té l’autonomia per a fer-lo.
És sobre aquesta premissa que es centrarà el taller, que proposa reflexionar sobre aquestes formes de producció de la ignorància (Tuana, 2006; Sullivan i Tuana, 2007), que es troben articulades a través d’una sèrie de discursos, pràctiques institucionals i accions que neguen el dret que tota persona té per a produir pensament sobre la seva pròpia realitat i construir rellevància sobre ella.
Compartirem propostes teòriques i etnogràfiques que permetin el reconeixement de la diversitat d’actors i sabers, proposin la creació d’espais on el coneixement i l’aprenentatge col·lectiu tingui lloc (Akrich, 2010: 12) i concebin la trobada etnogràfica com una relació col·laborativa establerta en l’horitzontalitat i en l’equitat de sabers (Gimeno Martín i Castaño Madroñal, 2014).
Els que ens permetrà dialogar sobre els desafiaments, les oportunitats i els reptes antropològics que plantegen la utilització de metodologies-altres per a la creació de noves formes de producció del coneixement. 

Lloc: Museu Etnològic i de Cultures del Món, carrer Montcada 12, Barcelona.
 

Us esperem!