Barcelona Cultura
  • Exposicions temporals

    23 Abril 2019
    23 Abr 2019

A l’espai d’exposicions temporals al Museu Etnològic i de Cultures del Món, seu Montcada, trobareu un espai d’interpel·lació i revisió del nostre passat. Explorar la realitat i interrogar-la és la principal motivació del museu per després mostrar un relat dels canvis i conflictes que l’alteren. Però a més és una aposta per fer museografia crítica que origina les exposicions de “Memòria incòmoda”.

Els objectes tenen un paper secundari. Apareixen per a qüestionar idees preconcebudes perquè és més important un missatge provocador de reflexions i controvèrsia.

Actualment, les exposicions estan tractant temes que vinculen la memòria col·lectiva amb les darreres colònies.

En aquesta línia es va fer l’exposició “IKUNDE. Barcelona, metròpoli colonial” i en aquest moment es pot visitar “IFNI. La mili africana dels catalans”.

Museu Etnològic i de Cultures del Món

El Museu de les persones on comprar és entendre.

"IFNI. LA MILI DELS CATALANS A L'ÀFRICA"

[Ifni: La mili dels catalans a l'Àfrica] Ifni, un petit i feréstec enclavament espanyol a la costa meridional del Marroc, no gaire lluny de la colònia del Sàhara, fou el destí inesperat de milers de soldats de lleva al llarg de tres dècades. Ocupat enmig de la Segona República, el 1934, el territori no disposava de recursos naturals importants ni tampoc d’un paper estratègic en el concert internacional que pogués justificar una ocupació perllongada fins la retrocessió al Marroc de 1969. Menystingut pel lobby colonial català i espanyol i gairebé inaccessible, el presidio d’Ifni, veritable penal en acabar la Guerra Civil, esdevingué així l’escenari ideal per l’exhibició dels desvaris imperials de les elits militars de l’estat, i alhora el cul-de-sac on s’abocaren al llarg dels anys una munió de reclutes que allà van efectuar el seu servei militar.

Al Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona, enla seva Seu del C/Montcada, 12, es presenta una exposició que pretén explorar l’experiència ambivalent viscuda pels joves catalans que foren soldats de lleva destinats a Ifni. A l’atzar d’un sorteig que els envià a complir llurs deures militars als turons pelats d’aquella malaguanyada colònia s’afegí, a partir de 1957, el trauma d’una guerra d’alliberament censurada pel règim franquista i, de 1958 en endavant, la tensió pròpia d’un armistici que es mantingué fins l’abandonament definitiu de la colònia. Prenent com a eix la memòria compartida pels antics veterans catalans, les seves històries de la mili a l’Àfrica, Ifni ens convida a endinsar-nos dins d’uns relats personals travessats per la rancúnia i la nostàlgia, testimonis configurats al voltant d’un plec de reivindicacions que romanen desateses potser perquè paren atenció sobre un passat incòmode que gairebé ningú no vol recordar.

Seguiu-nos la Blog del Museu Etnològic i us expliquem més sobre Ifni. La mili africana dels catalans.



MOSTRES DE VITRINA-APARADOR

Aquestes petites exposicions posaran en valor la imprescindible i encomiable tasca de persones que de manera espontània i fruit de la seva observació, neguit i passions han recaptat peces etnogràfiques de gran valor.


EXPOSICIONS FINALITZADES

«IKUNDE. Barcelona, metròpoli colonial»

L'equipament del carrer Montcada acull una nova exposició dedicada a la relació entre Barcelona i la Guinea Espanyola. Està comissariada per Andrés Antebi, Pablo González Morandi, Alberto López Bargados, Eloy Martín Corrales.

L'octubre de 1966, la troballa d'un goril·la albí a les selves guineanes va suposar una fita inesperada. Capturat pels camperols que prèviament havien disparat contra la seva mare, la cria, d'entre dos i tres anys, va arribar a les mans de Jordi Sabater Pi, responsable del centre d'experimentació i aclimatament d'Ikunde, fundat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1959. Enviat setmanes més tard al Zoo barceloní, l'excepcionalitat de l'animal esdevingué immediatament un motiu d'atenció internacional. Enmig del clima d'incertesa que Barcelona experimentava durant la dècada de 1970, Copito de Nieves'erigia com una nova icona atractiva i moderna, un dels més cèlebres ambaixadors de la ciutat i personatge destacat d'un relat que només canviaria definitivament amb l'organització del Jocs Olímpics de 1992.

El 1968, a les acaballes de la llarga nit del franquisme, l'aleshores colònia espanyola de Guinea va assolir la seva independència, batejada com a Guinea Equatorial. Es clausurava doncs un període fosc de la història del territori centreafricà, dominat per les lògiques extractives pròpies de la dominació colonial: cacau, cafè i fustes nobles, principalment.

A diferència, però, del que podria imaginar-se, l’autèntica metròpoli d’aquell projecte colonial no fou Madrid, sinó Barcelona. En efecte, des de finals del segle XIX, la rica activitat industrial radicada a la Ciutat Comtal havia estimulat una important transferència d’inversions cap a aquella colònia llunyana, mentre els missioners claretians, a partir de la seva seu a Vic, s’encarregaven de les tasques d’evangelització de les poblacions autòctones.

A mesura que es consolidava l’empresa colonial, l’explotació de les riqueses del territori es va veure secundada per una xarxa cada cop més nombrosa i diversa de colons i de projectes, alguns d'ells albirats sota criteris que ja no eren únicament comercials.

Potser el colofó dels projectes científics destinats a Guinea fou la creació, el 1959, del centre d’Ikunde, a pocs quilòmetres de Bata, la capital de la Guinea continental. Bastit gràcies a la iniciativa personal d’Antoni Jonch, aleshores director del Parc Zoològic de Barcelona, i August Panyella, director del Museu Etnològic, i dirigit per Jordi Sabater Pi, Ikunde aprovisionà durant una dècada bona part dels fons zoològics, etnològics, arqueològics i botànics de l’Ajuntament de Barcelona, i s’erigí com una institució clau per comprendre alguns trets essencials en l'emergència de la xarxa d’equipaments culturals de què disposa actualment la ciutat.

Prenent com a fil conductor la creació d’Ikunde enmig de la selva tropical, l’exposició pretén revisar el lligam complex i ambigu trenat entre Barcelona i Guinea.

IKUNDE. Barcelona, metròpoli colonial es podrà visitar des del 10 de juny fins el 30 de juny del 2017.

Articles relacionats:

Ikunde, un bocí de Barcelona a l'Àfrica central

Copito de Nieve, d'Ikunde a Barcelona

Els objectes d'Ikunde

Els colons catalans a Guinea

Les caixes de l'Etnològic