Festes d'arreu - Festes del 9 d’octubre al País Valencià

El País Valencià celebra el 9 d'octubre la seva festa gran, recordant un moment fonamental de la seva història especialment lligat a la figura del rei Jaume I. El mateix dia, però, els valencians i valencianes es lliuren també a les formes més dolces i tradicionals de l'amor, durant la diada de sant Dionís.

Qui passi per la Comunitat Valenciana un 9 d'octubre es trobarà un poble en festes que, aquell dia, referma la seva identitat tot mirant al passat. I és que se celebren uns fets ocorreguts fa gairebé vuit segles, concretament el 9 d'octubre del 1238. Aquell dia, el rei Jaume I, acompanyat del seu seguici i de la seva esposa, la reina Violant d'Hongria, entraven a la ciutat de València, conquerida a les tropes musulmanes. El fet va anar precedit de llargs anys de batalles per recuperar la taifa de Balànsiya i l'emirat de Mursiyya i, ja a les portes de València, d'un setge que va durar des del mes d'abril fins a finals de setembre. El mateix papa Gregori IX havia concedit una bula per a la conquesta de València que va propiciar que cavallers de tota Europa participessin en les batalles.

El setge va acabar gràcies a un acord entre el rei Jaume I i Zayyan ibn Mardanix, el rei musulmà de Balànsiya. I tot i que part de les tropes, que esperaven poder-se enriquir amb el saqueig,  no estaven gaire conformes, es va facilitar la sortida dels musulmans que ho desitgessin, inclòs el mateix Zayyan.

La victòria de Jaume I va significar la fundació del Regne de València, i ha donat origen a una festa amb un vessant més oficial i un altre de més popular i reivindicatiu. Des del 1365, la senyera valenciana presideix els actes del 9 d'octubre. A València ciutat, aquesta bandera es baixa des del balcó de l'Ajuntament i es porta en processó fins a la Catedral i, després, fins a l'estàtua del rei Jaume I, a l'anomenat Parterre, on es fa una ofrena floral. Val a dir que, quan surt de l'Ajuntament, la bandera ho fa pel balcó, el mateix camí que segueix quan se la retorna al seu lloc, ja que per tradició no es pot fer passar la Senyera per sota de cap porta.

Ja a la tarda, és el moment més popular de la celebració. Hi ha festa, cants i danses valencians, mascletàs i, fins i tot, una desfilada de moros i cristians. Paral·lelament, hi ha les manifestacions reivindicatives pròpies de la jornada. És la cara més coneguda de la festa que, curiosament, inclou una segona celebració.

El 9 d'octubre se celebra també la festa de sant Dionís o sant Donís, com se'l coneix a València. Perquè a la comunitat, aquell dia és, també, el Dia dels Enamorats. La festa també té a veure, com a mínim en l'imaginari popular, amb l'entrada a València de Jaume I i Violant d'Hongria. S'explica que, agraïts, els pagesos de la zona van voler fer una ofrena a la reina i, per tal d'honorar-la, li van lliurar els millors fruites i verdures de l'horta. Les van disposar en un plat de ceràmica i van embolicar els presents amb mocadors de seda i robes luxoses.

Aquesta història, certa o no, és a l'origen de la festa actual. La data es va celebrar durant segles amb grans dispensis de pólvora i focs artificials (piules i tronadors especialment), fins que en temps de Felip V i amb l'abolició de molts dels drets reconeguts als valencians, la festa es va prohibir. Per tal de poder-la seguir celebrant d'alguna manera, els fabricants de dolços van instituir la tradició actual, durant la qual els enamorats ofereixen a les seves parelles unes petites paneres amb figuretes de massapà en forma de fruites i verdures o bé de piules i tronadors.

Aquestes figuretes dolces, embolicades en un mocador tancat amb un nus o amb un anell, recorden la primera ofrena dels valencians a la reina Violant. És el que es coneix avui com la Mocaorà. Esposes, companyes i mares són les principals destinatàries de les prop de 200.000 Mocaoràs que es regalen cada any i que representen 70.000 quilos de massapà. És, no hi ha dubte, una manera especialment dolça de celebrar l'amor.