Animals de costums

El  nostre Dia de la Candelera, el dos de febrer, és el Dia de la Marmota per a d’altres cultures, sobretot per la nord-americana. I, vés per on, els americans han fet seva una tradició, una costum, d’arrels i orígens europeus i l’han estès gràcies al cinema. I tant l’una celebració com l’altra em permeten compartir amb vostès una reflexió sobre la que, pel meu parer, és una de les veritats absolutes de la vida que som animals de costums. Gràcies a aquest fet - o per culpa d’ell, que de fet és nostra, tant la culpa com la responsabilitat-, de vegades, ens ajuda a fer certes coses, millors o pitjors, i en d’altres ocasions fan que semblem una mica especials davant d’unes altres. Però el que sempre demostra és que malgrat que siguem complicats de mena, com que els humans som una contradicció amb potes, acaba reflectint la simplicitat de la raça humana.

Segons la definició del diccionari, les costums reflecteixen una manera de fer, d’actuar, establerta per un llarg ús. Una forma d’obrar adquirida per la repetició d’actes de la mateixa espècie. Un hàbit, un ritual, una cerimònia d’una comunitat que segueix uns protocols marcats per una tradició i això l’acaba convertint en un fet
usual, una convenció. Una costum.

Martí Gironell