Les arts i la divulgació d’un pensament alternatiu

L'antropologia i l'etnologia, igual que la física quàntica, són ciències que actualment estan despertant l'interès dels cercles socials fins ara menys interessats en elles. Les raons estan a moltes taules de discussió, ara bé el canvi de paradigma que suposa la proposta de coneixement d'aquestes disciplines, és un dels motius que més s'acosta la realitat.
Per què tot i la distància moltes societats actuen de manera molt similar? O a la inversa, perquè en un mateix entorn social s'actua davant d'una mateixa situació de forma tan diferent? Què ens cal observar amb certa flexibilitat i com hem de fer-ho per tenir el coneixement que ens ajuda a comprendre i analitzar actituds i comportaments? Realment allò que no es veu no existeix? Un seguit de preguntes sense resposta evident o es formulen al voltant de la vida en general i sovint les respostes es troben en el pensament alternatiu, en aquella manera d'abordar les qüestions de manera poc habitual i poc evident. Antropologia, etnologia, física quàntica, tres exemples de com fer palès nous models cada cop més acceptats i interioritzats per donar respostes.

Per acostar aquest pensament nou i experimental al gran públic, una de les opcions és recórrer a les arts. Literatura, cinema, pintura, música, qualsevol manifestació artística obre un món de possibilitats per expressar el pensament alternatiu, contribuint a la seva acceptació i intel·lecció. Però això no és nou. Des de temps remots els nostres ancestres expressen els seus dubtes existencials o estableixen criteris universals a través de l'art. Edvard Munch, per exemple, en la seva obra cabdal "El crit", considerat un dels quadres més importants de la història de l'art, descriu la seva necessitat d'expressar un moment de profunda angoixa i desesperació existencial. És un missatge universal, que transcendeix de sexes, races i nacionalitats. En les seves pròpies paraules explica:

"Passejava per una sendera amb dos amics – el sol es va posar – de sobte el cel es va tenyir de vermell sang, em vaig detenir i em vaig recolzar en una tanca mort de cansament – sang i llengües de foc aguaitaven sobre el blau fosc del fiord i de la ciutat – els meus amics van continuar i jo em vaig quedar quiet, tremolant d'ansietat, vaig sentir un crit infinit que travessava la naturalesa".

Però evidentment no va ser l'únic, ni de bon tros. La història de les arts plàstiques té un llarg recorregut amb artistes reconeguts que han triat la seva passió per transmetre qüestions existencials i arribar a tothom. En el camp de la música, també són molts els artistes que han entonat cançons amb aquest mateix propòsit, a l'igual que en la literatura.

Dins d'aquest marc de disciplines artístiques, no hem d'oblidar el cinema. Eina massiva de difusió, el cinema ha generat infinitat de títols que han acostat als seus entusiastes temàtiques diverses, entre les quals trobem grans obres mestres que ens acosten a aquestes ciències tan diferents i motivadores d'una manera molt gràfica que les fa més intel·ligibles.

Aquí teniu un recull d'articles que ens expliquen algunes de les produccions cinematogràfiques que posen en relleu com treballa i com manifesta el coneixement de la vida i l'entorn a través del cinema l'antropologia i l'etnologia: https://www.barcelona.cat/museu-etnologic-culturesmon/blog/?s=Cinema