Endevinacions

De vegades consulto al mapa del mòbil quin és el trajecte idoni per arribar al meu destí –amb cotxe. L’algoritme em sol proposar dues, tres opcions, i jo en trio una. Aleshores em mostra els trams atapeïts, l’estona que trigaré, i de vegades l’encerta i de vegades gota. On hi havia d’haver l’embús ja no hi és, l’algoritme em parlava de mitja hora i he trigat un quart.

Saber què ens depara el destí és una de les obsessions més antigues de la humanitat. Abans de la tirania de l’algoritme, els mètodes per endevinar el futur han estat tan diversos com diversos som nosaltres i la nostra imaginació. Saber si aquella parella o negoci ens convé, determinar si un viatge serà profitós, si els fills creixeran sans i estalvis, tot plegat s’ha volgut fixar a l’avançada i per aquest motiu s’han consultat els astres, les runes, el marro del te o les vísceres dels animals. Els oracles i els endevinaires son més antics que allò que proven d’escatir: l’endemà.

 
Adrià Pujol Cruells