Era Diesel

La dècada dels  50  va resultar  decisiva en la implantació  de  les bases  de l’expansió  econòmica social  de Barcelona  del  “desarrolismo”.  El potencial  humà de la ciutat  ,  amb  una mà d’obra qualificada i  una arrelada tradició  fabril,  va ser  el  factor clau  per a la superació  de l’autarquia de postguerra  malgrat  les limitacions del  règim  franquista.  La inauguració en  1953  de la fàbrica de  SEAT   va contribuir  en  gran  mesura  a aquest canvi   no  tant  sols pel seu pes en la constitució  d’una formidable  força de treball adaptada  a la producció  en  cadena  sinó  també pel  triomf  de la  manera d’entendre la relació entre l’home i  la màquina que  havia  alimentat  el somni de la Modernitat.

“La Sociedad  Española de Automóviles de Turismo” , promoguda pel  INI (Instituto  Nacional  de Industria)  i  que tenia com  a soci multinacional la FIAT  de Torí i  com  a socis financers diversos bancs espanyols i  societats creditícies dels EEUU,  va impulsar  en  1969  la producció  del  motor Diesel,  considerat  el  súmmum de la innovació  tecnològica,  amb  la  voluntat  de projectar una imatge  “futurista” de l’empresa .  la III edició  dels   “Doc’s Noctambuls”  aborda la transformació  que s’ha produït  des de  aquell  moment   en la consideració  de les condicions de  treball  i  la  seva continuïtat a causa de la creixent  automatització.  No esta clar  que els nous  processos de producció  ,  en el marc  de la  globalització,   responguin  a un canvi en el  regim  d’acumulació  capitalista , però  si  podem  copsar  a hores d’ara  un  gir  cultural pel  que fa a la relació  home-màquina i  la creixent  desconfiança  en  un  futur .  Les  quatre sessions dels “Doc’s Noctambuls” que hem  batejat  amb  el  títol  “l’Era dIesel”  giren  al  voltant  d’aquest    paradigma  productiu  desapareixerà  en  el 2020  amb  la prohibició dels vehicles de motor  diesel.