Festes d'arreu - Le grand feu de Saint Cloud

És una de les tradicions franceses més noves però, tot i això, s'inspira en les festes que es muntaven el segle XVII, en temps del Rei Sol. Us parlem de l'esdeveniment pirotècnic més gran d'Europa, on tot es gegantí: des de les xifres d'espectadors al pressupost.

Tot passa a principis de setembre (enguany, el dissabte, dia 8), al Domaine National de Saint Cloud, un gran parc situat a la vora de París que és, de fet, el que queda d'un gran recinte que estava disposat al voltant d'un castell, cremat accidentalment el 1870 (durant la guerra franco-prussiana) i, com a símbol de la monarquia, definitivament destruït el 1892. Aquell castell original i els jardins que l'envoltaven van ser creats el segle XVI i embellits durant el segle XVII per Felip d'Orleans, el germà petit del rei Lluís XIV, a qui es coneixia amb el nom de Monsieur. Els arquitectes barrocs Antonine Le Pautre i Jules Hardouin-Mansart  van ser encarregats de crear un espai de gran bellesa que, posteriorment, encara seguiria reformant-se i millorant-se gràcies a l'impuls de la reina Maria Antonieta. I és que el recinte era un lloc d'esbarjo que des del segle XVIII acollia recepcions sumptuoses, una tradició que lliga perfectament amb els espectacles pirotècnics i les celebracions que acull avui el recinte.

El parc té 460 hectàrees i és ple de bosquets, fonts, cascades i sortidors. Un bon moment per veure'ls és durant Le grand feu de Saint Cloud, un espectacle pirotècnic que se celebra des de l'any 2008. Sí, és una tradició molt recent, però s'inspira en el passat magnificent del recinte. De fet, això és un gran espectacle d'unes dues hores de durada que es divideix en diferents retaules o escenes. Una primera part acostuma a ser més clàssica i la segona, a basar-se en músiques contemporànies i tenir un format més modern. Ara fa un any, la part clàssica de l'espectacle recreava, per exemple, una jornada en la vida del Rei Sol.

Més de 23.000 parisencs i visitants d'arreu omplen cada any el recinte pagant entrades, això si, que van dels 32 als 89 euros. I és que el pressupost de Le grand feu de Saint Cloud és de prop d'un milió d'euros, cosa que converteix la celebració, tot i el preu de les entrades, en un esdeveniment deficitari.

Un centenar de tècnics, dels quals una trentena són artificiers, intervenen en la preparació de l'espectacle de focs, que suposa el llançament de prop de 60.000 projectils.

I és que la pirotècnia és, en el nostre temps, sinònim de festa, especialment en les cultures mediterrànies. Potser la pólvora va arribar a la península ibèrica amb els àrabs, que la utilitzaven per llançar sobre els guerrers cristians grans boles de ferro com descriuen els testimonis de l'època. Però l'invent procedia de la Xina, on s'utilitzava originàriament, introduïda en canyes de bambú, com una primera forma de pirotècnia. Els mateixos àrabs van propiciar l'ús de la pólvora en els festes populars ibèriques, especialment a València.

A poc a poc, els focs i la pirotècnia van anar guanyant espai en la festa urbana a l'Europa Occidental, especialment en els primers temps, en què foc i pólvora contribuïen a l'intent d'homes i dones de vèncer la nit i la foscor i transmutar-la en territori festiu. Era una lluita contra una foscor que simbolitzava el mal i el perill, i que recreava mitjançant la llum una mena de dia artificial. Avui, en temps d'energia elèctrica i ciutats permanentment il·luminades, segurament ens resulta difícil fer-nos una idea del que paper simbòlic que tenien originalment la il·luminació amb foc, els castells de focs i, en general, la pirotècnia. Es manté, però el caràcter festiu de la pólvora, que encara avui segueix originant noves tradicions com la que aquests dies omple de visitants el parc de Saint Cloud.