Festes d'arreu - Festival de Romans i Cartaginesos

Durant deu dies, a la ciutat de Cartagena reviuen una guerra de fa... 2.200 anys! És una de les tradicions més arrelades a la zona, tot i que només data dels anys 90 del segle XX, i implica bona part dels veïns en una celebració espectacular.

Enguany serà a partir del 21 de setembre quan la ciutat murciana comença un viatge en el temps i ofereix als molts visitants que cada any s’apunten a la festa una autèntica lliçó d’història viva. Perquè las “Fiestas de Carthagineses y Romanos”, escrivint-ho segons la grafia que utilitzen els organitzadors de la festa, reviuen durant la segona quinzena del mes uns fets que van passar fa més de dos mil·lennis: la Segona Guerra Púnica. Ho fan amb un ull posat a la història i l’altre a les nombroses restes arqueològiques que hi ha a la ciutat.

Tot comença l’any 227 abans de Crist, quan Asdrúbal Janto el Bell va fundar Qart Hadasht, la ciutat cartaginesa, que va ser predecessora de la Cartagena actual, i s’acaba uns quatre-cents anys més tard, el 209 després de Crist, quan el general romà Publi Corneli Escipió va conquerir la localitat. El guió d’aquesta gegantina representació teatral són els llibres d’història, que transporten els visitants a un món ja desaparegut. I és que, recorrent els diversos jaciments arqueològics de Cartagena, els visitants poden reviure des de la fundació de la ciutat a la suposada destrucció de la veïna Sagunt o una sessió del Senat Romà, passant per les noces del general púnic Aníbal i la princesa ibera Himilce...

La festa arrenca amb l’encesa del Foc Sagrat al port de Cartagena, un foc que després recorre els espais més emblemàtics de l’antiga ciutat: des del Teatre Romà, al Temple d’Isis, el Fòrum i el Mons Arx Asdrubalis, un dels tossals que envolten la ciutat de Cartagena.

Un personatge conegut que canvia cada any pronuncia després el pregó de les festes i, a partir d’aquí, comença un seguit d’escenificacions d’estampes històriques, entre els quals algunes de protagonitzades per la canalla i d’altres, com ara la recreació d’una suposada sessió del Senat Romà, que es prenen com a excusa per fer tota mena d’acudits, alguns d’especialment lligats amb l’actualitat del segle XXI. Especialment vistosa és la recreació de les noces d’Aníbal, successor del fundador de la ciutat, amb la filla d’un rei iber. El casori formava part de la política de pacificació i acord amb els regnes ibers que van impulsar els cartaginesos però, segons la tradició, amaga una història d’amor vertader.

Actes plens de màgia i misteri, com la reconstrucció d’una consulta a l’Oracle de Tanit, desfilades infantils, batalles marítimes que prenen a forma de regates, representacions basades en les dramatúrgies romanes.... Són algunes de les moltes representacions històriques que se celebren durant el dia. A les nits, el Campament Fester concentra l’activitat, amb fires d’artesania, propostes gastronòmiques cartagineses i tota mena d’activitats i atraccions inspirades en el passat de la ciutat.

Les festes, de fet, no són especialment antigues, sinó que van néixer el setembre del 1990 després que un grup d’habitants d’aquesta ciutat de poc més de 215.000 habitants decidís crear una celebració que recollís la història i tradicions relacionades amb la fundació de la ciutat i amb un dels fets més destacats de la seva història: la Segona Guerra Púnica.

Els mateixos veïns formen part de les Tropes, vint-i-cinc agrupacions que representen els cartaginesos (tant les tropes arribades de Cartago com els pobles ibers i els habitants de Qart Hadasht), i de les Legions o agrupacions romanes (vint-i-cinc en total), que s’encarreguen de representar l’enfrontament amb els cartaginesos i el posterior període romà de la ciutat.