Festes d'arreu -'Inti Raymi': La festa del Sol dels Inques segueix viva a Cusco

Avui és una festa que atrau a visitants de tot arreu, però l'Inti Raymi era fonamental en el calendari dels inques, que van seguir celebrant-la clandestinament fins i tot després de l'arribada dels colonitzadors espanyols. Sabíeu que un poeta del Segle d'Or va descriure amb detall aquesta tradició?

De fet, dues de les principals festes dels inques coincidien amb els solsticis. Una, l'Inti Raymi o Festa del Sol, se celebra el 24 de juny coincidint amb el solstici d'hivern a l'hemisferi sud i l'altra, el Capaq Inti Raymi o Festa del Gran Sol, se celebrava el 21 de desembre, coincidint amb el solstici d'estiu. La primera, que es tornarà a veure d'aquí a pocs dies a la ciutat de Cusco, commemora el renaixement del Sol, que comença així un nou cicle anual. Originalment, les celebracions duraven prop de quinze dies i hi havia danses, balls i cerimònies de tota mena de tota mena, incloent sacrificis d'animals. Aquells rituals espantaven els colonitzadors espanyols que, a finals del segle XVI van prohibir les celebracions considerant-les de caràcter pagà i poc adients amb la fe catòlica que s'intentava imposar aquells dies entre els inques. Però tot i això la festa es va seguir celebrant d'amagat. En va donar detalls algú que la coneixia bé perquè era un mestís inca, de nom Garcilaso de la Vega, un militar i poeta que va acabar convertit en un dels grans noms del Segle d'Or espanyol.

Garcilaso de la Vega explica com els senyors de les diverses terres, en un territori que avui es reparteix per Perú, part de l'Argentina, l'Equador, Colòmbia i Bolívia, acudien a Cusco per honorar l'Inca, el sobirà enviat pel Sol. Se seguien estrictes rituals, practicant dejú i abstinència sexual i s'apagaven els focs de totes les cases. El primer dia del nou any, l'Inca i la seva família esperaven l'arribada del sol, se celebraven processons durant les quals els senyors dels diversos territoris lliuraven els seves ofrenes, se sacrificaven animals i, finalment, s'encenia un foc ritual, un foc nou  que, simbolitzant el nou any que començava, es repartiria després per totes les llars.

Avui la cerimònia no és ben bé igual a la que els colonitzadors espanyols van prohibir fa cinc segles, però fa prop de setanta anys va ser recuperada per tal de reivindicar l'herència Inca... tot i que es pensa que la cerimònia de benvinguda al sol pot tenir fins i tot un origen més antic i tot que aquesta cultura. Avui, la celebració és un moment destacat en el calendari dels habitants de Cusco: de fet, més de set-cents habitants d'aquesta ciutat es vesteixen cada any com els seus avantpassats i s'adrecen a l'esplanada de Sacsayhuaman, una fortalesa inca al nord de la ciutat. Desfilen en llargues fileres acompanyant l'actor que interpreta el paper de l'Inca i que viatja en una luxosa llitera. A l'anomenat Coricancha, el principal temple de Cusco dedicat al Sol (avui Convent de Santo Domingo), l'Inca representa la salutació al Sol en l'inici del primer dia de l'any; i a l'antic Auqaypata o plaça Major o plaça del guerrer l'actor que interpreta a l'Inca es troba amb l'alcalde actual de Cusco en una mena de connexió entre dues èpoques allunyades en el temps. Finalment, la cerimònia central se celebra, de manera multitudinària, a Sacsayhuaman. I durant tot l'acte s'escolten càntics en quítxua, adoracions al sol i, especialment, les veus de les aciles, joves d'especial bellesa que, en temps dels inques, o bé estaven dedicades al servir al déu Sol o, si tenien una veu especialment bonica, s'encarregaven d'honorar a la divinitat amb els seus cants cerimonials.