La tradició gastronòmica nadalenca a Catalunya

Avui en dia tenim molt clar quins són els àpats que marca la tradició durant el cicle de Nadal: escudella i carn d’olla i pollastre farcit per Nadal, canelons per Sant Esteve, torrons i neules, cava… Però aquest programa culinari, uniformitzat per a tot Catalunya, no sempre ha estat tan clar. A principis del segle XX no hi havia una tradició culinària tan consolidada ni tan homogènia. A algunes zones ni tan sols hi havia un dinar típic de Nadal.

Hi havia diferències sensibles entre els menús de festes. A Vilanova de Prades, al Priorat, s’hi prenia “olla escorreguda”, una mena d’escudella i carn d’olla que tenia una peculiaritat: la carn d’olla tenia peres, i a la sopa se li afegia sucre, que “cada qual s’hi posava al seu gust, de la sucrera que hi havia a la taula”. A l’Empordà, el dia de Nadal, s’hi menjava una botifarra dolça, preparada especialment amb ous i sucre quan es feia la matança del porc. A Tortosa s’hi menjaven fulles d’endívia o escarola, passades per ou i farina, fregides i adobades amb sucre. I a Tossa el plat favorit, per Nadal, eren els calamars farcits de carn de vedella i porc…

A molts llocs, per postres, per Nadal, es prenia algun tipus de coca o de pa. En alguns casos era regalada pel forner als seus clients. A Reus era el “foradat de Nadal” (una mena de tortell amb matafaluga). A alguns llocs aquestes coques tenien forma de persona, de porc o de gall… A Llofriu els padrins regalaven la coca antropomorfa als fillols; això sí, abans de donar-los-la els examinaven de doctrina. I a moltes bandes es guardava alguna fruita especial per prendre de postres per aquestes dates: pomes, peres, magranes o fins i tot meló…