L'antropologia avui

L'antropologia avui

L'evolució del Museu Etnològic i de Cultures del Món fins a la proposta actual està en sintonia amb els canvis que han experimentat l'antropologia social i cultural, la museologia contemporània i la societat en general.

El naixement i consolidació de l'etnologia —les seves teories i mètodes van desenvolupar-se en un context colonial i d'industrialització que va focalitzar els interessos en allò exòtic, ja fos des d'una perspectiva geogràfica l'estudi dels pobles primitius o temporal el folklore i aquelles formes de vida rural que estaven desapareixent. L'estudi de les societats urbanes i desenvolupades quedava reservat a la sociologia, amb uns mètodes i enfocaments diferents.

Els processos històrics de descolonització i de globalització, a partir de la segona meitat del segle XX, van començar a desdibuixar aquesta divisió i van plantejar que els mètodes etnogràfics eren perfectament vàlids per a estudiar les societats de les metròpolis, en contextos urbans i industrialitzats.

En el mateix procés de reflexió sobre el paper de l'antropologia, es va arribar a la conclusió que classificacions com primitiu i desenvolupat, salvatge i civilitzat, no responien a diferents graus de complexitat cultural: tots els grups humans, la seva organització i les seves representacions, mostren una profunditat comparable en tots els indrets i èpoques.

Aquest canvi de paradigma, teòric però també ètic, no suposa un rebuig de les singularitats metodològiques de la disciplina, que n'esdevenen el tret definitori. Les aproximacions qualitatives a la nostra societat, juntament amb la comparació permanent amb d'altres, proporcionen punts de vista imprescindibles per al desenvolupament d'una ciutadania conscient i reflexiva sobre la seva quotidianitat més propera.

Paral·lelament, les idees al voltant de què ha de ser un museu i quina vinculació ha de tenir amb la societat també han evolucionat. La conservació i custòdia del patrimoni continua sent una funció primordial, però la manera de relacionar-se amb els visitants ha canviat substancialment. Els museus científics, però també els artístics, han desplaçat el seu focus de l'objecte a la persona que l'observa. La divulgació i la reflexió esdevenen l'objectiu de les exposicions, i les peces mostrades un mitjà per assolir-lo.

A més del gaudi estètic i la contemplació, la mostra de materials té la voluntat de transmetre un discurs, i per explicitar-lo es recorre a textos, a imatges i a l'ampli ventall de mitjans disponibles avui en dia. En destaca l'audiovisual, que ha esdevingut un mitjà central en la comunicació social del segle XXI. També en l'àmbit de l'etnologia s'ha consolidat com un suport molt valuós per reflectir i divulgar les realitats estudiades pels antropòlegs. L'exhibició d'objectes és replantejada per cercar l'equilibri entre la preservació del patrimoni i la màxima accessibilitat per al públic, no només física, sinó també perceptiva i intel·lectual.

Al llarg dels anys, l'oferta dels museus també s'ha ampliat més enllà de les exposicions, i proposen activitats en què els visitants tenen un rol actiu i en què es poden experimentar manifestacions no materials de la cultura i el coneixement. Les actuacions artístiques, les conferències i debats, els tallers i altres actes més experimentals complementen la divulgació de les exposicions. L'enfocament pedagògic també ha estat primordial per arribar a públics de totes les edats.