María Lionza. Una deessa en moviment

La mostra «María Lionza. Una deessa en moviment» ens convida a endinsar-nos en l’univers visual de María Lionza i del seu culte. María Lionza és una divinitat originària de Veneçuela.

Les arrels històriques del seu culte remunten a l’època colonial, quan les tradicions i els sistemes de creences d’origen amerindi, europeu i afrodescendent es van barrejar i van donar lloc a expressions culturals originals. Actualment, el culte a María Lionza consisteix en un conjunt de rituals de curació, divinació i purificació durant els quals els creients entren en contacte amb la deessa i amb altres divinitats del seu panteó.

Les imatges de la deessa i dels seus esperits ens permeten comprendre alguns dels trets socials i culturals més rellevants de la societat veneçolana. Sempre canviants, sempre en moviment —adoptant diferents usos i significacions en funció de cada context i de les seves relacions amb altres imatges—, ens conviden a pensar que tota imatge és, en el fons, una imatge oberta i inacabada, apta de ser transformada i resignificada una vegada i una altra en funció de cada context i de cada moment històric.

Imaginada de maneres molt diverses, María Lionza es descriu i es representa habitualment o bé com una jove índia que cavalca sobre un tapir o bé com una dona de pell «blanca» o «mestissa», d’origen europeu. Sovint va acompanyada de dues divinitats més: El Indio Guaicaipuro i El Negro Felipe. Totes tres divinitats formen un conjunt mític conegut com Las Tres Potencias, que simbolitza el triple origen ètnic i cultural de Veneçuela. El panteó de María Lionza reuneix, a més, un gran nombre d’esperits, agrupats en diferents cortes. Nous esperits entren constantment en el panteó del culte, al mateix temps que d’altres deixen de ser invocats.

Els últims anys, aquesta pràctica religiosa ha adquirit una gran presència a les xarxes socials i s’ha estès més enllà de les fronteres veneçolanes. Nous grups de culte han sorgit també a Catalunya. En aquest context d’expansió, el culte incorpora i resignifica divinitats, imatges i pràctiques rituals provinents d’altres religions i sistemes de creença. A Catalunya, per exemple, els altars del culte a María Lionza solen incloure les figures de sant Jordi i de la Moreneta.