LA RIALLA UNIVERSAL

A la seu del carrer Montcada del Museu de les Cultures del Món de Barcelona (MUEC) hi ha diverses representacions de Buda. Em fan pensar. De vegades en actitud transcendent, de vegades més relaxada, és habitual que aquest humà divinitzat somrigui. Me les miro i de seguida em ve al cap una altra representació prototípica de Buda, la del grassonet calb i rialler. I em pregunto, de què riu, o per què somriu, Buda?

Primer cal aclarir que els Buda del MUEC representen l’històric, el mestre Siddharta Gautama (segles VI-V a.C.), fundador del budisme. En canvi, el Buda rialler en realitat es fa servir d’accessori del feng shui. Es creu que representa un monjo de la dinastia Liang, se l’anomena Hotei i simbolitza la bona sort, la fortuna, l’auguri d’una vida plena.

Dit això, la següent pregunta que em ve al cap és per què els museus etnològics han dedicat i dediquen tan poques exposicions al fet universal del riure. I no només parlo d’exposar elements festius, satírics, relativament moderns tots ells. Parlo d’investigar la relació de la humanitat amb el riure. Una relació, al nostre racó de món, icònicament complexa.

 
Adrià Pujol Cruells