Festes d'arreu - La Tomatina de Bunyol

La propera vegada que us enfadeu amb algú, penseu-vos bé el que feu perquè podríeu acabar donant origen a una nova festa popular.... Això, com a mínim, és el que li va passar, segons explica la història, a un veí enfadat de la localitat valenciana de Bunyol, pare involuntari d'una de les festes més boges del continent.

L'últim dimecres d'agost, enguany el dia 29, se celebra a la localitat valenciana de Bunyol una festa com a mínim inversemblant. I és que un poble sencer (i, en temps del turisme de masses, també una pila de visitants) s'emboliquen en una batalla brutal i despietada en la qual les armes que s'utilitzen són... tomàquets madurs. La plaça del poble i uns quants carrers del voltant queden tenyits, igual que els participants, de color vermell, cosa que no estranyarà a ningú perquè durant la festa s'esclafen 150 tones de tomàquet. Se n'encarreguen prop de 22.000 participants, xifra màxima establerta per les autoritats.

La festa arrenca el mateix dimecres cap a les 10 h del matí amb la instal·lació d'una mena de cucanya, un pal enseuat o ensabonat a l'extrem superior del qual es col·loquen premis (un pernil) que els participants han d'aconseguir. De seguida, cap a les 11 h, comença la batalla de tomàquets, que dura poc més d'una hora i que submergeix els participants en una bogeria vegetal que ho deixa tot amarat de pasta de tomàquet.

La festa s'ha fet popular a tota Europa i cada any ve gent de més lluny per comprovar de primera mà que, efectivament, existeix una festa així d'extravagant.... La celebració, com veieu, és força simple. El més interessant és, possiblement, l'origen de la festa, nascuda l'any 1945. La celebració va aparéixer en el marc de la festa major del poble i, específicament, durant la desfilada de nans i gegants que s'hi celebrava. S'explica que hi havia un grup de joves que volien veure la desfilada i que, sense gaire consideració, van començar a repartir empentes. Un dels veïns afectats pel mal comportament dels nois va acabar pel terra i, en un atac d'ira, hauria començat a llançar als joves tot el que va trobar. La casualitat va fer que fos prop d'una parada on es venien verdures entre les quals, tomàquets. El primer tomàquet va desfermar una guerra que no es va acabar fins que no va intervenir l'autoritat.

Però a uns quants dels participants aquell incident no els va semblar tan dramàtic sinó més aviat divertit. D'aquí que el volguessin repetir l'any següent i que alguns dels més joves tornessin a la festa major.... amb les butxaques plenes de tomàquets. No va haver manera d'acabar amb el mal costum que s'estenia any rere any. Ni tan sols la prohibició expressa de llançar tomàquets l'any 1950 va poder eradicar-lo. Cada any eren més els participants en aquella gamberrada amb clara vocació de festa popular.... I, és clar, la voluntat del poble es va acabar imposant. Fins i tot quan es va fer un últim intent de cancel·lar la celebració el 1957, els veïns de Bunyol van respondre organitzant una gran marxa fúnebre al voltant d'un taüt.... dins del qual hi havia un gran tomàquet.

Ja autoritzada i plenament consolidada, la celebració va aparéixer en un programa de televisió el 1983 i el fenomen es va fer impossible d'aturar. L'any 2002, finalment, la Secretaria General de Turisme va declarar La Tomatina com a Festa d'Interès Turístic Internacional i avui és una celebració estrictament regulada que mira de fer compatible la disbauxa més absoluta amb el turisme gastronòmic i cultural.