Udjat. L’exotisme de l’antic Egipte a Barcelona

L’exposició Udjat. L’exotisme de l’antic Egipte a Barcelona és una invitació a la reflexió sobre la pervivència i la constant reinterpretació d’una de les civilitzacions que ha exercit una influència més poderosa i duradora sobre la cultura occidental: l’antic Egipte. 

Efectivament, l’antic Egipte estengué el seu influx sobre les cultures de l’antiga Grècia i de l’antiga Roma. Ja els pensadors grecs consideraven Egipte la terra de naixement de la saviesa, la ciència, la religió i la filosofia. A través de la cultura clàssica occidental, el mite cultural egipci va travessar tota l’edat mitjana i tota l’edat moderna fins arribar a l’època contemporània. Així, quan el 1798 Napoleó I decidí d’envair Egipte, va tenir cura que el seu exèrcit anés acompanyat per una comissió d’erudits encarregada de compilar tot el saber científic sobre l’antiga terra dels faraons.

La publicació dels resultats d’aquestes recerques, juntament amb el desxifratge del llenguatge jeroglífic, va encetar a començaments del segle xix una nova etapa de la longeva i vigorosa fascinació occidental envers la cultura de l’antic Egipte —sempre envoltada fins aleshores per un halo de misteri—, en atorgar a aquesta d’ençà d’aquell moment una pàtina científica. L’hora de l’egiptomania i de l’egiptologia havia arribat i el terreny era ja adobat, sobretot a les gran potències europees, com França i Gran Bretanya, i als joves Estats Units independents. 

Al llarg de la resta d’aquella centúria s’hi va desenvolupar un creixent moviment d’apropiació i reformulació de la cultura de l’antic Egipte, estès per disciplines com l’arquitectura, l’escultura i les arts decoratives, però també la literatura de viatges. L’obertura del canal de Suez i l’estrena de l’òpera Aïda van esperonar aquest interès, que va cristal·litzar en la formulació de l’estil neoegipci, sorgit a redós dels corrents artístics historicistes propis de l’eclecticisme de finals del segle xix.   

 

Ja durant el segle xx, tot el planeta va viure l’impacte enorme que, en termes mediàtics, va suposar el descobriment de la tomba inviolada del faraó Tutankamon l’any 1922. Aquest fet, juntament amb la generalització del turisme i, sobre tot, el naixement del cinema, va contribuir decisivament a la difusió en l’imaginari col·lectiu occidental dels clixés de l’antic Egipte que perduren encara avui. No debades, l’antic Egipte va ser present molt aviat a la gran pantalla a través dels films bíblics, però també de les pel·lícules de terror (a través del mite de la mòmia) i dels films històrics que giraven al voltant de la figura de Cleòpatra. 

Si bé a la ciutat de Barcelona les mostres materials d’aquesta fascinació no són tan nombroses com a altres indrets d’Europa, sí que hem conservat un bon nombre d’empremtes disseminades per la ciutat, en construccions civils i religioses, en cementiris i monuments públics, en diversos museus i arxius, en parcs i jardins, que testimonien l’atracció poderosa que les llunyanes però sempre presents terres del Nil —amb les seves piràmides magnífiques i els seus temples, amb l’exotisme del seu sistema de creences i de la seva escriptura, amb les llegendes construïdes entorn de les mítiques mòmies i dels seus faraons— han exercit sobre la nostra societat.


Exposició: Udjat. L’exotisme de l’antic Egipte a Barcelona

Espai: seu Moncada del Museu Etnològic i de Cultures del Món

Dates: entre el 29 de gener i el 15 de juny del 2021

Preu

- Entrada general a l'exposició UDJAT: 3€

- Entrada reduïda: 2,1€

- Amb l'entrada a l'exposició permanent es dona accés gratuït a l'entrada a l'exposició temporal.

  • Entrada general a l'exposició permanent:  5€,
  • Entrada reduïda a l'exposició permanent:  3,5 €

- Compra d'entrades:  http://ow.ly/j9i150DcVsf