Voluntat

 
Octavio Paz va escriure "L'home és les paraules". Sempre he cregut que parlant la gent s'entén i que els ponts entre cultures, religions i comunitats que, en principi, es consideren diferents es basa en el diàleg, en l'intercanvi de paraules. “Les disputes s’assemblen a les bigues que s’utilitzen per construir un pont: com més llargues són, més dures es fan.” Talmud Bablí, Sanhedrin 7a. I les pedres per anar construïnt ponts d’entesa i de diàleg són les paraules. Ingredients bàsics, providencials diria jo, perquè hi hagi una bona relació entre comunitats. Un clàssic de l’antropologia. Trobo que tot es resumeix en una paraula. Un mot que atresora el desllorigador perquè es desencallin o s’entorpeixin les aliances. Que n’hi hagi o que no n’hi hagi, en depèn tota la resta. I, al meu entendre, aquesta  paraula màgica és  la voluntat.
Perquè quan n’hi ha, de voluntat, d'entendre i el que es pretén és un acostament cap a l'altre, el que pensa i interpreta el món d'una manera diferent a el teu - que no és ni pitjor ni millor, tan sols diferent- les paraules que farem servir són molt importants. Començant per la voluntat que per molt bàsic que sembli no me’n vull estar de recordar que és una paraula que significa la facultat de voler, la intenció determinada d’actuar, la potència de l’ànima que ens mou a fer o a no fer una cosa.  Crec que estem en un moment que convé tornar a reivindicar la seva força, el seu poder, el seu valor i el que representen, les paraules.
 
Martí Gironell