Durant el segle XIX les labors de cabell emmarcades van gaudir de gran èxit i es podien trobar a les llars de les classes acomodades. La matèria primera gairebé sempre pertanyia a un membre de la família i, sota l’aparença d’un bell element decoratiu, no deixaven de ser reliquiaris privats que evocaven el record d’un ésser estimat.

Podien ser objectes de dol, fets amb els cabells d’un difunt, però també records d’amor, d’amistat o d’una joventut perduda. Trenes o composicions florals acompanyant unes inicials, rams de flors, imatges religioses o representacions funeràries van ser els temes més recurrents. Es van crear joies de dol amb els cabells combinats amb materials nobles com l’or: braçalets, collarets, fermalls, agulles de pit, arracades, etc., i també es van brodar mocadors, corbates i cintes.

La confecció d’aquests objectes es confiava a professionals, i en el Museu també es conserven alguns àlbums editats amb una gran diversitat de models que van permetre difondre les diferents modes i tendències.