Un dels grans centres ceràmics espanyols a partir del segle XVI va ser el de Talavera de la Reina (Toledo), que va rebre el suport de la corona a partir dels nombrosos encàrrecs per als seus palaus, i en conseqüència va esdevenir també d’interès per a la burgesia i la noblesa. Igualment, els grans monestirs, com ara El Escorial, Yuste o Silos, es van abastir de la ceràmica talaverana per a les seves vaixelles o farmàcies.

L’èxit de la seva producció —vaixelles, aiguabeneiteres, gerres, pots de farmàcia— va permetre una evolució que els estudiosos han seriat a partir dels seus elements decoratius o de l’ús dels colors: papallones, falgueres, ferratges, tricolor, policroma, entre d’altres. La col·lecció del Museu és destacable tant pel nombre de peces com per la singularitat d’alguna d’elles.

A pocs quilòmetres de Talavera es troba la vila de Puente del Arzobispo, un altre important centre ceràmic que repeteix moltes de les sèries de Talavera, i sovint es fa difícil determinar a quin dels dos centres pertany una peça, i la seva procedència es menciona com a Talavera-Puente del Arzobispo.