L’òpera Garraf, una geografia musical dedicada a Eusebi Güell

Imatge: postal d'època de la Punta Falconera, al Garraf.  Font: Tarjeta Postal s/d

Diàleg d'Història de Barcelona "L’òpera Garraf, una geografia musical dedicada a Eusebi Güell", a càrrec de Francesc d’Assís Cortés Mir (UAB).

L'òpera Garraf (estrenada el 1917) és possiblement un cas únic de principis del s. XX.  El llibret, escrit per Ramon Picor i Campamar, reunió elements del catalanisme de l'època, però sobre tot era una obra que exposava el mo0del econòmic i, fins a cert punt urbanístic, d'Eusebi Güell i Bacigalupi. A Garraf trobem la descripció d'un paisatge natural que serà aprofitat per l'home, amb voluntat de civilitzar la natura. Alhora és també un homenatge als orígens grecs de la cultura catalana, vist amb les primeres alenades del Noucentisme. Podríem dir que, fins i tot, s'hi respira un ambient de "proteccionisme" polític i musical, rere el qual la figura del mecenes E. Güell acaba intervenint, directament, per a patrocinar una de les òperes catalanes més interessants, malgrat que avui encara sigui força desconeguda.

Francesc Cortès: Catedràtic de musicologia a la UAB. Autor de nombroses publicacions científiques, s'ha dedicat a l'estudi de la música de la contemporaneïtat, amb interès en l'estudi de l'òpera i altres gèneres lírics a Catalunya. També ha estudiat i publicat diversos estudis sobre el nacionalisme musical. Ha editat les òperes La Fattucchiera, de V. Cuyàs, Los Pirineus de F. Pedrell i la sarsuela L'aplec del Remei de J. A Clavé. Dirigeix el projecte de catalogació i digitalització de l'Arxiu Històric de la Societat del G. T. del Liceu. Membre de l'IEC.