L’habitatge va ser protagonista absolut de la revolucionària formació i transformació del paisatge de les perifèries populars durant el franquisme. Per la seva magnitud i per la seva incidència el tema ha estat objecte d’un bon nombre d’estudis, però gairebé sempre amb aproximacions marcades pel seu caràcter sectorial. En aquest llibre s’estudia  la revolució residencial de les perifèries obreres des d’un punt de vista deliberadament ampli i relacional. Per aquesta recerca calia adoptar un cas estudi que permetés una anàlisi densa i ben documentada: l’actual districte de Nou Barris.