Seminari. En el centenari: el pes de Barcelona al cop d’estat de Primo de Rivera

Coordinació científica: Soledad Bengoechea i Maria Cruz Santos

Arran del primer centenari del cop d’estat de Miguel Primo de Rivera, marquès d’Estella, perpetrat el 13 de setembre del 1923, el seminari s’organitza al voltant de quatre ponències amb l’objectiu d’oferir una visió àmplia d’alguns elements socials i polítics que van confluir a Barcelona i van propiciar que, en última instancia, la ciutat tingués una implicació important en la decisió d'executar el cop d’estat, uns components que van superar el marc temporal en què es van desenvolupar els fets.

La ponència de José Luis Martín Ramos tractarà sobre les primeres dècades del segle xx. A Barcelona, certs grups burgesos plantejaven propostes de canvis polítics i socials amb una gran hostilitat, una situació que va anar minant els diferents governs de la Restauració.

María Cruz Santos centrarà la seva intervenció en la Barcelona en continua tensió, sotmesa a una sèrie de vagues i al fenomen del pistolerisme, protagonitzat pels Sindicats Lliures, la CNT i la patronal. Les vagues del 1917, de la Canadenca, el locaut patronal i la vaga del transport de 1923 van contribuir que una bona part de la ciutadania de Barcelona es decantés per un cop d’estat que posaria ordre la situació.

La tercera ponència girarà a l’entorn de l’articulació de l’empresariat entorn de la Federación Patronal, que implicava una certa sindicalització dels organismes patronals, abocats ara a la confrontació directa amb el sindicalisme obrer. Soledad Bengoechea sostindrà la tesi que en el moment del cop d’estat una part important de la societat catalana era partidària de solucions autoritàries. La creació, el novembre de 1926, de l'Organización Corporativa Nacional (OCN) responia més o menys a les peticions que des de feia anys formulaven molts sectors catalans.

Finalment, Pau Vinyes i Roig parlarà de certs aspectes de la Barcelona sotmesa a la dictadura de Primo de Rivera: la construcció de la Via Laietana, l’arribada del metro i l’Exposició Internacional, i el que van suposar per a la transformació de la ciutat. També abordarà la creació de les noves perifèries, les cases barates de Ramon Albó (actual Can Peguera), el Baró de Viver i el Bon Pastor, i els barris de la Prosperitat i el Verdum. Així mateix reflexionarà sobre com la ciutat-centre es relacionava amb la ciutat-perifèria i, finalment, com era la ciutat sota la dictadura primoriverista en els àmbits cultural, social i de país.

PROGRAMA

16.00 h Presentació: Joan Roca (director del MUHBA).

16.20 h Projectes de canvi social i hostilitats burgeses. José Luis Martín (historiador)

17.10 h Les tensions de Barcelona a l’arribada de la Dictadura María Cruz Santos (doctora en Història)

18.00 h Pausa

18.20 h El corporativisme i la implicació de la burgesia catalana en el cop d’estat de Primo de Rivera Soledad Bengoechea (historiadora)

19.10 h Barcelona sota la dictadura de Primo de Rivera: transformacions i noves perifèries Pau Vinyes (historiador)

20.00 h Debat