Barcelona capital mediterrània

El projecte Barcelona capital mediterrània aborda la trajectòria de la ciutat i el vincle amb el mar com a motor de la seva història, amb l’exposició La metamorfosi medieval, segles XIII-XV al Saló del Tinell, i amb un contrapunt dels nostres dies en La conquesta del litoral, del segle XX al segle XXI, a la capella de Santa Àgata.

(I) LA METAMORFOSI MEDIEVAL, SEGLES XIII-XV

El primer àmbit de l’exposició aborda el paper que va tenir l’activitat comercial mediterrània en la generació dels recursos i la diversificació social que permeté el naixement del municipi de Barcelona. S’hi desglossen els grups socials en què va quedar estructurada aquella renovada societat, capitanejada per l’elit de prohoms enriquits pels negocis, i s’hi descriu la reordenació dels equilibris que va portar a gestar les institucions en què es va anar organitzant. La ciutat, amb el Consell de Cent, els consellers i la resta de càrrecs municipals, va passar de ser una propietat dels comtes reis gestionada pels seus oficials a esdevenir un subjecte de negociació política amb la monarquia i els dos estaments privilegiats, la noblesa i l’Església. Tot i ser itinerant, el poder de la monarquia es veia representat al cor de la ciutat pel Palau Reial Major. Hi residien les dues úniques entitats de la corona que no viatjaven seguint el sobirà: l’Arxiu Reial i la Cúria del Mestre Racional. Tot aquell model econòmic i sociopolític va entrar en crisi, però, a la segona meitat del segle XV, atiant l’esclat de la llarga Guerra Civil i les reformes posteriors que donaren peu a una nova època.

Video: El Palau Reial Major de Barcelona

Vídeo: Grans obres i tallers de la pintura gòtica a Barcelona

(II) LA CONQUESTA DEL LITORAL, DEL SEGLE XX AL SEGLE XXI

El segon àmbit tracta de com  l’enderroc de la muralla de mar, entre 1878 i 1881, tornava a obrir Barcelona al litoral després més de 350 anys de tancament defensiu. Tanmateix, les línies ferroviàries que si van establir llavors a la costa van constituir una nova muralla, aquesta de ferro, que constrenyia la trobada de la trama urbana amb la Mediterrània. No va ser fins a cent anys després, amb els projectes encetats en la dècada de 1980, que es va avançar decisivament  cap a la conformació d’un litoral obert. Ara, des de finals del segle XX i ja en ple segle XXI es planteja el repte d’un altre model d’actuació al litoral, que n’actualitzi els potencials en l’era de les ciutats globals i que el faci més proper i útil als ciutadans i més sostenible ambientalment.

El segon moment culminant del projecte serà la col·locació a l’avantcambra del Palau Reial, prevista per a les festes de la Mercè, dels fragments restaurats del buc del Barceloneta I, un vaixell del segle XV que esdevé símbol al Palau Reial de l’estret vincle històric entre Barcelona, capital de Catalunya, i el mar.

El MUHBA se situa així en la línia del que, a partir dels estudis d’Antoni de Capmany en el segle XVIII, l’historiador Ramon Grau ha anomenat la “teoria marítima de Barcelona”. En aquesta perspectiva, que ens segueix interpel·lant actualment, cal situar la puixança de la societat barcelonina medieval en el comerç marítim, com a vincle entre la producció urbana i la projecció política d’una ciutat regulada pel Consell de Cent i els gremis.

Amb aquestes exposicions continua el cicle que va iniciar el MUHBA amb la mostra sobre port franc i zona franca en 2018, i que es clourà amb l’exposició sobre el port modern a  finals de 2019, amb motiu del 150 aniversari de la Junta d’Obres.

És un projecte de recerca, difusió i patrimonialització del Museu d’Història de Barcelona que compta amb el suport del Consorci de la Zona Franca, l’Oficina Estratègica de l’Àmbit Litoral, Barcelona Regional i Port de Barcelona.

Activitats a l’entorn de l’exposició

Llibret de sala 'Barcelona capital mediterrània. La metamorfosi medieval, segles XIII-XV'
Llibret de sala 'La conquesta del litoral, del segle XX al segle XXI'