Llànties rituals (hanukkiya)

Avui, la peça del museu és múltiple: volem presentar tres objectes ceràmics –més ben dit, tres fragments d’objectes– trobats en unes excavacions recents a Barcelona. Es tracta d’unes llànties d’oli múltiples datades al segle XIII, molt interessants no tan sols per les seves característiques sinó encara més pel seu significat.

La peça amb número d’inventari MHCB 20375 consta de dues cassoletes ceràmiques senceres unides a una altra de més petita i fragmentada. El seu interior és vidriat melat. Datada entre finals del segle XIII i principis del XIV, va ser trobada en unes excavacions al mercat de la Boqueria l’any 1999.

L’objecte MHCB 20533 és un fragment d’una altra llàntia múltiple, format per dues cassoletes unides; entre les dues hi ha una petita perforació per tal de poder penjar-la. Acabada en pisa blanca, està datada al segle XIII i es va trobar a les excavacions del número 3 del carrer de Sant Honorat, l’any 2001- 2003, en un estrat de farciment d’un dels dipòsits quadrats d’un edifici de magatzems.

I finalment, la peça MHCB 20534 és molt semblant a l’anterior, però acabada en vidriat verd. També és del segle XIII i es va trobar en un estrat de farciment d’una de les sitges del mateix edifici de magatzems del carrer de Sant Honorat, 3.

És la primera vegada que trobem a Barcelona uns objectes d’aquestes característiques que es poden datar en un context arqueològic. Principalment, les dues darreres llànties tenen molta importància afegida pel lloc on van ser trobades: les ja esmentades excavacions del carrer de Sant Honorat, és a dir, en un espai del Call Major de Barcelona, on s’ha pogut identificar un magatzem amb grans sitges contemporani al Call medieval, molt a prop d’una de les dues portes d’entrada al barri jueu; aquesta excavació ens ha donat a conèixer tota una sèrie d’objectes d’ús quotidià que es poden identificar sens dubte com pertanyents als jueus barcelonins. Però què són i què signifiquen aquests tres objectes fragmentats?

Es tracta d’unes llànties rituals (hanukkiya) que es fan servir en la Hanukkà, la Festa de les Llums o de la Dedicació, que la cultura jueva celebra anualment. Aquesta festa, que dura vuit dies seguits, comença el 25 de kislev, el tercer mes del calendari jueu, corresponent més o menys al desembre, i commemora la nova consagració del Temple de Jerusalem per Judes Macabeu l’any 165 a.C., després que el santuari fos profanat per Antíoc IV Epífanes, rei de Síria i senyor de Palestina. Quan el Temple es purificà de nou, celebraren festes durant vuit dies i, segons la tradició talmúdica, quan van anar a encendre la llum, només van trobar oli pur d’oliva consagrat per a un sol dia, però la llum es mantingué encesa durant tots vuit. En record d’aquest fet, els canelobres o llànties de Hanukkà tenen vuit cassoletes, amb una de més gran que fa de servidor de les altres; les llums s’encenen de dreta a esquerra, una cada dia, fins al vuitè dia, quan totes cremen. La llàntia es posa en un lloc visible des de l’exterior.