Viatge a Extremadura (pont del pilar 2007)

Els dies 11 a 14 d’octubre, el Museu va organitzar per als Amics i Amigues una sortida a Extremadura. Aquesta vegada el Museu va apostar més fort i ens va portar més lluny; és clar que amb l’equip responsable dels Amics i Amigues, amb el seu entusiasme i eficàcia, no hi ha risc. Divendres vam visitar la joia de la corona d’aquesta sortida: Emerita Augusta (Mèrida).

Extremadura era terra de frontera i els romans, àrabs i cristians hi van deixar la seva petjada, però en aquest cas els vestigis romans són els que més destaquen. De la mà d’un erudit arqueòleg vam fer un recorregut que ens va portar al pont romà, l’alcazaba i el temple de Diana. D’aquí vam anar a veure el millor de la ciutat: el teatre romà, construït “a la grega” aprofitant el desnivell del terreny. A la tarda vam anar al Museo Nacional de Arte Romano. Aquest museu te un valor afegit que és l’edifici, obra de l’arquitecte Rafael Moneo. És de maó vist, cosa que destaca les peces exposades. Entre moltes obres, vam tenir ocasió de veure un espectacular mosaic, conegut com La caça del porc senglar.

Dissabte al matí vam anar a Plasència. Aquesta ciutat no és ni romana ni àrab, sinó cristiana de soca-rel. La va fundar Alfons VIII de Castella per defensar la frontera contra els sarraïns. El nom ve de «Ut placeat Deo et ominibus», que vol dir «Para complacer a Dios y a los hombres». Una mica ambiciós, oi?

Té una gran muralla molt ben conservada i de la mà de la Mercè, la nostra guia, en vam recórrer la Plaza Mayor i alguns dels palaus més importants. En concret, vam poder veure unes estances del palau del marquès de Griñón per fer-nos una idea de com són per dintre. Plasència té la particularitat de tenir dues catedrals. L’antiga és romànica i està inacabada perquè se’ls van acabar el diners. Més tard, quan ja tenien la guardiola plena, van decidir acabar-la, però en estil plateresc. A la tarda vam anar a fer la visita a Càceres. El casc antic és una joia. A la nit està meravellosament il·luminat i passejar, com nosaltres vam fer, entre aquells palaus que ja havíem vist la tarda va ser tota una experiència de pau i tranquil·litat. Diumenge vam anar a Trujillo, que també va ser romana, àrab i cristiana. El més destacat és el monumental castell que domina la ciutat. Havia estat una alcazaba, que després els cristians van engrandir i van fer quasi inexpugnable.

I fins aquí una petita crònica, feta amb més voluntat que traça, d’un viatge que no s’esborrarà fàcilment de la nostra memòria. Esperem la pròxima sortida. Ja ens hi apuntem des d’ara.

Carles Ayerbe i  M. Esperança GüellNúmero d’Amics de l’MHCB: 221 i 572