Intervenir als refugis antiaeris de Barcelona

Carmel. Refugi 347. © Arkeòlik S.L. (autor: Jordi Petit)

Les construccions per a la defensa de Barcelona bastides durant la Guerra de 1936-39 són un patrimoni històric i cultural de primer ordre. Entre aquests elements destaquen els refugis creats o adaptats per a la protecció de la població civil de la ciutat davant dels atacs planificats de l’aviació feixista. El paper de les administracions i les organitzacions veïnals emmarcades dins de les diferents Juntes de Defensa Passiva, o bé les actuacions autoorganitzades, van fer possible que bona part dels barcelonins tinguessin una protecció prou eficient que, tanmateix, no va poder evitar milers de morts i ferits.

Malgrat que les llistes oficials i els documents ens parlen d’uns 1.400 llocs de refugi, la realitat de la ciutat ens diu que n’hi va haver d’altres que no es troben en cap d’aquestes relacions. També és cert que, després de setanta anys d’actuacions urbanístiques i de creixement i remodelacions de la ciutat, no se sap amb precisió quants d’aquells refugis realment es conserven i en quin estat es troben. Això en fa necessari l’estudi, sempre de caire preventiu, per tal de procedir-ne a l’avaluació, en el cas que es puguin veure afectats per algun procés constructiu. En aquest sentit és molt necessària la col·laboració ciutadana quan hom tingui coneixement de qualsevol procés que pugui afectar alguna d’aquestes construccions.

Aquestes, entre altres qüestions, es van tractar en les jornades Els refugis antiaeris de Barcelona. Criteris d’intervenció patrimonial que van tenir lloc els dies 17 i 19 de desembre al MUHBA, on tècnics, historiadors, arqueòlegs i ciutadans interessats per aquesta temàtica van posar experiències en comú i van debatre sobre el present i el futur d’aquest llegat patrimonial. Durant els tres dies es va posar en evidència la fragilitat d’aquestes construccions, la majoria de vegades bastides amb la urgència i les dificultats lògiques del moment.

Pocs refugis van ser finalitzats del tot i molts s’han ressentit del pas dels anys. En les jornades es van presentar les experiències de les ciutats de Berlín i Londres, on, malgrat les diferències lògiques, la problemàtica és similar quan hom planteja com actuar-hi. Una de les conclusions finals fou la necessitat de comptar amb unes bases documentals que puguin acollir les diferents dades sobre els refugis aportades tant per estudis com per organitzacions i ciutadans interessants en el tema. Amb aquesta finalitat es crearà una comissió de treball que ajudarà també a establir els paràmetres per avaluar quins són els refugis que cal preservar com a elements del patrimoni de la ciutat. Al final de les jornades es va redactar un document de conclusions i de criteris per definir com actuar per fer compatible el necessari creixement dels serveis i les remodelacions urbanes a la ciutat amb la presència i preservació d’aquest patrimoni comú.

Ferran PuigServei d’Arqueologia