La Rioja. Colors, aromes i sabors

© Aurora Font

Les visites als cellers van ser genials. Si partim de la premissa que a tots els cellers es fa vi, és interessant observar les diferents opcions que cadascun utilitza quant a l’elaboració. El que s’hi fa és el mateix a tots, i alhora és molt diferent. El que per a uns és el millor sistema de tractament del vi, no ho és per a d’altres. Cadascú té la seva tècnica i els seus secrets. I després cadascú dóna les explicacions adients perquè el que ells fan sigui la millor opció per al tractament del vi. S’ho fan anar bé per justificar el seu mètode, que ja és el que toca.

Alguns edificis d’aquests cellers eren espectaculars i d’altres no, però sempre et sorprenien amb tot el que hi havia a dins. Tan gran, i alhora pràctic i funcional. Tot, aparentment, tan net. Bé, excepte un dels llocs. M’he quedat amb el dubte de si cal tenir humitat, pols, fongs i aranyes per les parets perquè surti un bon vi, o és una excusa per no començar de nou i haver de fer unes obres costosíssimes. És allò que deia, que cadascú escombra cap a casa seva.

La tècnica de tractament del raïm per a l’obtenció del vi sembla senzilla, però hi ha molts factors que cal tenir en compte. Tots ells barrejats fan que mai una ampolla d’una collita sigui igual a la d’una altra collita, encara que s’hagin elaborat igual, siguin del mateix celler, tinguin la mateixa proporció dels diferents tipus de raïm i hagin estat el mateix temps a les barriques. Però el sol, la pluja, el terreny, la combinació dels tipus de raïm, el moment de la collita, el temps d’espera i l’amor els fan d’una o altra manera i, per tant, tenen diferents colors, aromes i sabors.

La gent que vam conèixer foren molt amables; tots coneixien el procés d’elaboració del vi amb molt detall i l’explicaven molt bé. Era evident que tots ells fan una cosa que els agrada, que gaudeixen de participar en l’elaboració del vi. S’entreveu l’amor i la dedicació d’aquesta gent per fer bé la seva tasca, i per millorar-la, un dia rere l’altre. Hi havia qui parlava gairebé poèticament, tot fent metàfores. Algunes vegades, però, es feia palesa la faceta més comercial del producte.

Hi ha cellers vells, antics, interessants, càlids; n’hi ha d’altres que són asèptics, sense caliu, freds. Cap d’ells no desmereix de l’altre. Tots tenen el seu què, el seu interès. Hem tastat molts vins diferents, i n’hi ha molts més si tenim en compte que a La Rioja hi ha 480 cellers. Però no són els únics bons vins que hi ha a Espanya; aquí a Catalunya en tenim molts. Només cal anar a tastar-los.

Rosa Redón HernàndezNúmero d’Amiga del Museu: 505