Plat de majòlica de Montelupo, sèrie mostacci

Plat de majòlica de Montelupo. Final segle XVI - inici segle XVII. © MUHBA (autora: Núri a Miró i Alaix)

En l’època moderna, Barcelona va ser un port obert al món. A la ciutat arribaven mercaderies de tot tipus procedents de diversos indrets de la Mediterrània, Europa, l’Orient i Amèrica. A partir del segle XVI, s’observa un descens en l’arribada de les ceràmiques decorades procedents de l’àrea valenciana (Paterna i Manises) que havien inundat el mercat fins al moment, i es constata un gran increment de les importacions de majòliques originàries de diferents indrets d’Itàlia:

Ligúria, Faenza, Pisa, i Montelupo. Aquestes produccions de ceràmica policroma van desplaçar totalment la pisa valenciana de reflexos metàl·lics, reconeguda fins al moment com a vaixella de luxe, fet que també s’aprecia a indrets com França i Itàlia.

Montelupo Fiorentino, una població molt propera a Florència, és un dels centres productors de ceràmica italians des dels quals ens arriba majòlica. Tenen molt renom les seves manufactures policromes decorades amb diversos motius vegetals, geomètrics o figurats, de colors molt vius.

Una de les sèries ceràmiques més reconegudes i apreciades de Montelupo correspon a l’anomenada mostacci o arlecchini.

Normalment es tracta de plats amb el fons pintat de color groc mostassa molt intens, acompanyat de paisatges, arbres i alguna arquitectura. Però l’element més característic d’aquestes produccions són les figures que s’hi representen: normalment soldats i cavallers armats, i també espadatxins, camperols, dames, personatges emmascarats i escenes de festeig.

Les figures emmascarades o arlequins estarien inspirades en la Commedia dell’Arte italiana, una representació teatral còmica, de caire popular, que caricaturitzava alguns personatges en contraposició als del teatre clàssic. A més, parlava de temes relacionats amb la gent del poble, les seves misèries i les seves virtuts, sempre amb humor. Quelcom semblant passaria amb la ceràmica: es va imposar el tema popular, de la societat del moment, en actitud burlesca, davant de les ceràmiques historiades amb escenes mitològiques o religioses, molt sumptuoses, que van tenir èxit al Renaixement.

És dins d’aquest context que cal enquadrar la peça de la col·lecció del Museu d’Història de Barcelona, un plat trobat a les excavacions efectuades al solar del passeig Picasso, 24-30. En primer terme, ocupant la posició central de la peça, s’observa la representació d’un personatge barbut emmascarat. La figura està desproporcionada, té un cap petit en comparació amb la rotunditat del cos que la fa grotesca. Va abillat amb una vestimenta ratllada, molt comuna en les representacions dels soldats i cavallers d’aquesta sèrie. A les mans porta una espasa i una daga i està en posició de batre’s en duel. Aquest personatge està emmarcat per un paisatge amb muntanyes i un riu, amb el cel fet amb una línia blava i una gran franja de color groc mostassa, que caracteritza la sèrie. Als laterals hi ha dos arbres fruiters; la simetria de la seva posició realça i equilibra la composició de la representació. El revers de la peça està decorat amb diverses línies paral·leles en manganès.

L’arribada massiva de ceràmiques produïdes en diversos tallers italians va motivar que els terrissers de Barcelona les copiessin o s’hi inspiressin, per tal d’abaratir els costos i poder ser competitius dins del mercat. Els ceramistes barcelonins van produir ceràmiques amb decoracions molt semblants a les majòliques lígurs, barrejades amb elements locals. També, però en menor grau, es van inspirar en els mostacci produïts a Montelupo. En queda constància en un conjunt de cinc plats fets per encàrrec on figura el nom de la família que els va encomanar: Picó.

Núria Miró i Alaix

Plat de majòlica de Montelupo, sèrie mostacciData: Final segle XVI – inici segle XVIIMaterial: CeràmicaDimensions: Diàmetre: 32,30 cm. Diàmetre peu: 14,23 cm. Alçada: 6,15 cm.Procedència: Excavació del solar del Passeig Picasso 24-30Número d'inventari: MHCB 34.961