Ciutat i comerç a la Barcelona baixmedieval
El mes de juny el Museu d’Història de Barcelona, conjuntament amb la Institució Milà i Fontanals del CSIC, va organitzar una jornada de recerca i debat intitulada Ciutat i comerç a la Barcelona baixmedieval: noves perspectives, a la qual van assistir nombrosos estudiosos.
L’objectiu d’aquesta sessió de treball va ser la posada en comú dels resultats d’estudis diversos relatius al comerç, tot abordant el tema central des de diferents vessants. Es van plantejar aspectes com el paper de Barcelona en les xarxes de comerç, els contactes dels barcelonins amb l’Islam occidental o l’articulació dels espais comercials a Barcelona. També es van obrir noves vies de treball en un marc més interdisciplinari, amb la incorporació dels resultats de la recerca arqueològica pel que fa a Barcelona i els testimonis materials del comerç.
En aquest sentit es va presentar l’estudi de les grans infraestructures portuàries de la Barcelona baixmedieval. Les excavacions efectuades al costat de l’actual Estació de França van permetre documentar l’escullera iniciada l’any 1477, així com una seqüència marina de més de set metres. També cal assenyalar la troballa en aquest indret de dos vaixells construïts a partir del principi de folrat i tinglat, tècnica que té un origen atlàntic. És per aquest motiu que s’ha plantejat un origen cantàbric dels dos derelictes i han estat enquadrats dins del grup de vaixells tipus coca o barcha. Els dos vaixells es troben en aquest moment en procés de restauració al Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) i més endavant passaran a formar part de l’exposició permanent del MUHBA.
D’altra banda, els estudis ceràmics que s’han anant desenvolupant a la nostra ciutat han permès identificar les produccions importades i definir les diferents produccions locals. La difusió dels resultats entre la comunitat científica ha contribuït a dibuixar un mapa de ceràmica i comerç que es pot traduir en dades històriques com la concreció de rutes, el nivell de penetració dels productes (ruta marítima i ruta terrestre) o el continent i el contingut (envàs i producte envasat), entre altres. D’altra banda, la contrastació de les fonts materials amb les fonts documentals obre noves vies d’estudi i noves perspectives de reflexió en comú.
En la jornada de treball –coordinada per Manuel Sánchez Martínez, del CSIC– van participar diversos investigadors de la Institució Milà i Fontanals (CSIC), de la Universitat de Girona i del mateix Museu d’Història de Barcelona (Maria Elisa Soldani, Pere Orti i Gost, Roser Salicru i Lluch, Carles Vela Aulesa, Mikel Soberón i Julia Beltrán de Heredia). Igualment s’hi va assolir el compromís de crear un grup de treball per avançar en el coneixement del comerç a la Barcelona de la baixa edat mitjana. En el futur, el Museu d’Història, des del seu Centre de Recerca i Debat, vetllarà per consolidar i fer costat a aquest grup de recerca.
Julia Beltrán de Heredia
Cap de Centres del MUHBA