Els productes del museu. Les Guies d’Història Urbana

Ja en tenim deu! Les guies d’història urbana del MUHBA mostren l’interès d’un format que vam assajar per primer cop amb Barcino/BCN, que és alhora una breu “guia urbana” de l’antiga Barcino i un apunt sobre la monumentalització contemporània del cor de la ciutat amb elements d’origen romà.

Totes les guies es relacionen amb altres formats de treball del Museu –sobretot les exposicions temporals i els espais patrimonials– i el seu objectiu no és tant historitzar fenòmens concrets com perfilar-ne la rellevància en la trajectòria de la ciutat. Així, Gaudí/BCN s’endinsa en la dimensió urbana de l’obra del genial arquitecte a partir del seu vincle amb les aspiracions dels promotors que li feien els encàrrecs, mentre que Parcs/BCN, relacionada com l’anterior amb l’espai MUHBA Park Güell, ressegueix la història de Barcelona des de mitjan segle XIX a través de la concepció de vuit dels seus espais verds. Diagonal/BCN, per la seva banda, recorre aquest vial decisiu en l’expansió de la metròpoli resseguint el combat simbòlic entre els edificis emblemàtics que la marquen, i és part d’una aposta més àmplia per comparar les tres grans capitals ibèriques: Diagonal/Barcelona, Castellana/Madrid i Liberdade/Lisboa.

Continuem la relació. Gòtic/BCN mostra el patrimoni gòtic i la seva reelaboració dins de l’impuls neogòtic que va afectar tant la ciutat nova, de l’Eixample a Sarrià, com el nucli antic mateix. Aigua/BCN, al seu torn, articula els elements patrimonials relacionats amb el proveïment d’aigua al llarg de dos mil·lennis i amb la moderna transformació del sistema des de mitjan vuit-cents fins a 1967. Les dues guies següents amplien les perspectives del nou espai del MUHBA al Turó de la Rovira. Són Barraques/ BCN, que és una topografia històrica del barraquisme, i Defensa 1936-39/BCN, que aplega el relat de l’agressió aèria durant la Guerra Civil amb una cartografia de síntesi de bombardejos, refugis i defensa antiaèria activa.

Finalment, Orient/BCN se centra en la difusió de les formes orientalitzants en l’arquitectura representativa des del segle XIX al modernisme i Seat 1950-73/BCN apunta la represa del discurs modern des de la perifèria, arran de la implantació de Seat. Aviat en sortiran d’altres, sempre amb el mateix propòsit: construir un punt de vista innovador sobre els elements patrimonials en relació amb la història urbana que pugui interessar els barcelonins i els turistes.

Joan Roca i AlbertMUHBA