Patrimoni fabril de Ciutat Vella

Els límits del districte de Ciutat Vella no són altres que els de l’estricta ciutat de Barcelona abans no s’enderroquessin les muralles a partir de 1854. Si bé és cert que des del final del segle XVIII –i en especial durant el XIX– l’establiment de conjunts fabrils es va estendre als territoris del pla de Barcelona (fonamentalment a Sant Martí, Sants i Sant Andreu), també ho és que bona part de les fàbriques es trobaven a l’interior de la ciutat: la majoria al Raval, on encara hi havia terrenys lliures per aixecar-hi nous edificis industrials, però no exclusivament. Dins de la ciutat emmurallada les activitats industrials també es van dur a terme en edificis que no responien tipològicament al concepte de fàbrica, per la qual cosa la seva localització i identificació dins del teixit urbà sovint no és òbvia.

El cens d’edificis industrials de Ciutat Vella iniciat per encàrrec del MUHBA el 2011, d’acord amb una petició municipal feta al museu, s’ha concebut com un cens patrimonial, i com a tal ha tingut com a objectiu la identificació i localització parcel·lària concreta dels espais dels quals es conserva –o podria conservar-se– algun element patrimonial, deixant de banda estructures ja desaparegudes.

La formació del cens s’ha basat en l’estat de la qüestió i els coneixements de la historiografia, els buidatges preexistents de fonts documentals diverses (especialment matrícules industrials), el treball de camp i l’anàlisi parcel·lària (actual i històrica). El resultat d’aquest llarg treball ha estat la creació d’un cens que conté un total de 136 fitxes: 75 al Raval, 54 al sector central i oriental i 7 a la Barceloneta. El contingut dels registres és divers, ja que no sempre es disposa d’informació històrica rellevant de cada finca. La voluntat és anar omplint i ampliant el cens a mesura que s’avanci en el coneixement específic de cada element censat, i incorporar nous elements fruit de recerques diverses.

Francesc CaballéMercè Tatjer