Acció defensa passiva: l’art de traçar una memòria
Creadors en Residència és un programa que planteja una nova concepció en la pedagogia de l’art contemporani, un nou context de creació amb la voluntat d’inscriure el llenguatge de l’art contemporani a les aules. Un dels projectes d’aquesta edició del programa promogut per l’ICUB ha estat el de l’artista Fernando Prats, que ha desenvolupat el projecte Acció defensa passiva amb els alumnes de 4rt d’ESO de l’IES Menéndez y Pelayo, amb la col·laboració del MUHBA i del Servei d’Arqueologia de Barcelona, entre d’altres.
Una de les coses que més destaca Prats d’aquesta experiència és la possibilitat d’establir un diàleg entre l’artista i els alumnes, el fet de poder intercanviar punts de vista i coneixement, trencar esquemes, establir ponts i trobar noves formes de comunicar. Fernando Prats, instal·lat a Barcelona des del 1990, té una trajectòria artística sòlida. El seu treball denota una gran sensibilitat i capacitat d’observació, de captar allò invisible, de comprendre la magnitud del buit, del paisatge. A Prats li interessa analitzar la trajectòria, la memòria, dels espais buits, desolats. D’aquí el treball Acció defensa passiva. Són espais, territoris, que contenen l’energia d’un fet devastador que forma part de la història de la ciutat. Els espais ens parlen, cal aprendre a llegir-los.
L’artista ha plantejat una reflexió sobre uns fets de la història de la ciutat, els bombardejos durant la Guerra Civil, a través de dos espais de la ciutat que actuen com a testimonis, la plaça de Sant Felip Neri i el refugi 307. Ambdós conserven la petja, l’empremta, d’una experiència viscuda. És un treball de memòria, una acció de reparació simbòlica, de reconeixement i homenatge a totes les víctimes. L’artista ens ajuda a fer visible l’invisible, a omplir el buit, a recordar i no oblidar. Aquest procés denota la importància de conèixer la història i la realitat que ens envolta.
L’empremta esdevé el punt de partida, en dos processos diferents de recuperació de la memòria. Al refugi, es van extreure amb uns motlles les incisions fetes al mur pels cops de pic de dones, nens i ancians que excavaren el túnel on refugiar-se; així, del buit s’extreu un objecte físic, escultòric, palpable. A la plaça de Sant Felip Neri, Prats ha aplicat una tècnica amb fum als murs, creant una superfície pictòrica que fa visible el rastre de la metralla de les bombes i mostra les cicatrius, el dolor. El fum actua com a metàfora del foc.
La intervenció dels alumnes ha estat a diverses escales. Des de l’adquisició d’un coneixement pròpiament històric, fins a la presa de consciència d’una realitat vinculada a un espai físic i la reflexió de com materialitzar uns fets a través del llenguatge artístic. Esdevenen protagonistes i actuen com a creadors, actors, gestors, alhora que participen del procés expositiu i descobreixen la importància d’aprendre a llegir la realitat i de com narrar les coses. Aprendre a comunicar a través de l’experiència.
El projecte s’ha presentat a la Capella de Santa Àgata, del 15 de maig al 25 de setembre de 2013, i ha rebut més de 35.000 visites. L’evolució dels treballs la trobem al bloc de cada residència.
Marta Iglesias Urbano
MUHBA