«Perseguits i salvats». L’arribada de jueus a la Barcelona de postguerra

Cartell de les jornades "Perseguits i salvats"

Els passats 17 i 18 de març, el Museu d’Història de Barcelona acollí, en el marc d’un projecte impulsat per la Diputació de Barcelona, unes jornades d’estudi sobre la fugida de refugiats jueus i aliats durant la Segona Guerra Mundial a través dels Pirineus i Barcelona. Tal com s’havia avançat (Josep Calvet, Les muntanyes de la Llibertat, L’Avenç, 2008), milers de persones van passar a Espanya fugint de la persecució nazi o per incorporar-se a l’exèrcit aliat al nord d’Àfrica o Anglaterra. Pels jueus, arribar a Barcelona esdevenia un objectiu preferent, atès que hi gaudien de la protecció dels consolats aliats i de diverses organitzacions d’ajut. La ciutat, aleshores sota la influència nazi en molts àmbits, acollí milers de jueus europeus. Nombrosos catalans s’involucraren en el seu ajut, ja fos formant part de les xarxes d’evasió –on hi havia militants comunistes, anarquistes i del Front Nacional de Catalunya– o acollint-los als seus domicilis, tant als Pirineus com en les diverses rutes que duien a Barcelona.

A les jornades es va debatre sobre el paper d’Espanya davant de la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust. Especialistes com l’alemany Bernd Rother posaren de manifest la col·laboració franquista amb el nazisme i la percepció que durant bona part de la guerra, Franco, coneixedor del que succeïa, contemplà immòbil els preparatius i la posada en pràctica de l’anomenada «Solució Final» contra el poble jueu, que afectà milers de sefardites atrapats a l’Europa en guerra. La comparació de la política envers els jueus que pretenien refugiar-se a dos dels països oficialment neutrals en el conflicte, Suïssa i Espanya, fa paleses les llums i les ombres d’aquesta acollida i les normatives que els respectius governs introduïren a mesura que s’incrementava l’arribada de fugitius i el desenvolupament de la guerra virava a favor dels aliats.

Centrats en la ciutat de Barcelona, cal esmentar els treballs pioners del grup Mozaika sobre l’exili de centenars de jueus procedents d’Alemanya després de l’arribada al poder de Hitler l’any 1933. Foren persones amb una trajectòria i una vida marcada per aquest exili, però també per les conseqüències de la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial. Per la seva part, Josep Calvet abordà l’estada dels refugiats a Barcelona a partir de la tasca duta a terme per Samuel Sequerra, un jueu d’origen portuguès que es va fer càrrec de la delegació de l’American Joint Distribution Committee, una organització benèfica encarregada de la protecció dels jueus i de facilitarne l’emigració a un tercer país.

Les jornades es complementaren amb la presentació de diversos projectes de recuperació de la memòria i del patrimoni memorial d’aquest episodi. Destaquen les actuacions realitzades en l’eix entre Saint Girons (l’Arieja) i Sort (Pallars Sobirà), que han permès senyalitzar un itinerari transfronterer i crear dos petits museus; també la recerca en memòria oral sobre el pas de jueus per la Val d’Aran, i l’incipient projecte memorial en fase d’execució al camp de Ribesaltes, al Rosselló.

La major part dels jueus refugiats a Barcelona durant els anys trenta i quaranta del segle XX abandonaren la península Ibèrica en direcció a Amèrica o Palestina, com exposà Haim Avni, professor de la Universitat Hebrea de Jerusalem. Les jornades es van cloure amb la projecció d’un interessant documental que inclou les històries de vida de diversos protagonistes, entre altres el recentment traspassat Jaime Vandor. Un emotiu testimoni de primeres i segones generacions que constitueix un llegat indispensable per estudiar aquest tema i, paral·lelament, posar en valor la memòria de la comunitat jueva a Catalunya.

Josep CalvetHistoriador (Universitat de Lleida)