Barcelona al límit. La defensa antiaèria i el barraquisme

La descoberta d’un lloc. La ciutat. Un espai no identificat. Al límit. El Turó com a espai significatiu. La transformació d’un espai comú en un espai patrimonial.

Actualment, el Turó de la Rovira, al barri del Carmel, és un espai cada vegada més visitat per molts barcelonins. Però, tot i que ofereix una visió única de la ciutat, una panoràmica gairebé completa de Barcelona, sovint és poc reconegut: no es reflexiona sobre el significat de l’espai on s’està ni el que representa per a la ciutat. Es tracta d’un espai que compta amb dos elements arqueològics de primer ordre: les bateries antiaèries construïdes el 1937 durant la Guerra Civil i les barraques del barri dels Canons, aixecat durant la postguerra, exemple de «ciutat informal» dels anys 1950.

El Turó de la Rovira s’inscriu en el recorregut dels Tres Turons, juntament amb el del Carmel i la Creueta del Coll. Fa tres anys, hi va concloure una primera fase d’actuació, a la qual es va atorgar un Premi Europeu d’Espai Públic Urbà (2012). El MUHBA hi va participar amb una primera museïtzació de l’espai del conjunt de les bateries.

Actualment, el projecte del Turó de la Rovira es troba immers en una segona fase de museïtzació, amb l’articulació de tres recintes de les bateries, l’antiga sala d’oficials, la sala dels soldats i l’espai de comandament de la bateria. Ens trobem davant d’un emplaçament de gran transcendència, ja que la preservació dels elements arquitectònics de les bateries ens permet traçar un discurs sobre els diversos moments de la història de Barcelona al segle XX, amb el Turó com a espai estratègic, de supervivència i de superació. Es tracta d’una evolució històrica i urbanística de la ciutat des del Turó, d’un relat del segle XX.

El procés de treball ha estat complex i enriquidor. El discurs museològic s’ha modulat en relació a l’espai patrimonial on s’inscriu. El que inicialment semblava un projecte de reforma d’uns espais, on la tasca principal havia de ser la part museogràfica, va fer un gir inesperat quan, uns mesos abans, en entrar en un d’ells (el pavelló d’oficials, que havia servit d’escola als darrers anys del barraquisme) i començar a netejar, es van descobrir traces de pintura als murs, un element no gens habitual en construccions militars de caràcter temporal. Això va fer plantejar incògnites que calia aclarir abans de continuar la rehabilitació.

L’equip del MUHBA, amb la col·laboració de diversos agents, com Jordi Ramos, historiador i arqueòleg especialista en arquitectura militar i bon coneixedor dels recintes, va participar en la primera fase. D’altra banda, Oriol Hostench i Fernando Álvarez, del màster de Restauració de Monuments (UPC), van fer un estudi històric, arqueològic i patrimonial dels recintes que va permetre determinar que la pintura era original de l’època de les bateries, i van redactar un informe que marcava les directrius per seguir en la intervenció.

El Turó de la Rovira és, doncs, un espai patrimonial de primer ordre per a la ciutat. No només arquitectònic, sinó humà. No es tracta només d’explicar una evolució arquitectònica i urbana, sinó una experiència vital, humana, de lluita per la democràcia, per la llibertat, per l’habitatge i per l’educació. Una lliçó que ens queda lluny, i alhora molt a prop.

Marta Iglesias
MUHBA