Inscripció funerària de Magnus

Làpida funerària de marbre de Paros amb iconografia cristiana. Segle V. © MUHBA (autor: Pep Parer)

Al voltant de la ciutat emmurallada de Barcino s’estenia el territori conegut com suburbium, on vivia una gran part de població de la colònia en vil·les dedicades als treballs agrícoles i artesanals. Sobretot, però, era l’indret on els romans enterraven els morts, al llarg de les vies i camins que menaven cap a la ciutat.

Amb l’arribada del cristianisme, entre mitjan segle IV i V, moltes d’aquestes vil·les es transformaren. La cristianització dels propietaris comportà que es bastissin oratoris que esdevingueren, en alguns casos, conjunts eclesiàstics. Alhora, els enterraments s’anaren ordenant al voltant d’aquests edificis religiosos, sobretot de basíliques martirials, buscant la protecció dels màrtirs. Malauradament, aquesta ocupació de l’ager de Barcino ens resta força desconeguda, ja que el coneixement que en tenim prové, en gran part, de troballes casuals i intervencions arqueològiques antigues.

És dins d’aquestes troballes casuals que emmarquem aquesta peça de la col·lecció del MUHBA. Es va trobar fortuïtament, entre els anys 1891 i 1892, en unes obres al sud-oest del turó de Monterols, entre els carrers de Freixa i Raset, al barri de Sant Gervasi de Cassoles.

Es tracta d’una làpida sepulcral, de marbre blanc de Paros (Grècia), sense motllura, decorada a la part superior amb un sertum central que envolta un crismó amb les lletres de l’alfabet grec alfa i omega. Als costats d’aquesta corona vegetal, s’observen dos coloms afrontats que descansen sobre branques d’olivera. Sota aquesta decoració es pot llegir una inscripció funerària repartida en quatre línies que diu:

HIC REQVIESCIT MAGNVS PVER FIDELIS IN PACE QVI VIXIT ANN III

La transcripció de l’epitafi és: “Aquí descansa en pau, Magnus, infant fidel que va viure tres anys”. Segons publiquen els estudiosos Georges Favre, Marc Mayer i Isabel Rodà, al llibre Inscriptions romaines de Catalogne, el gravat de les lletres és característic del segle V d.C.

Desconeixem si podria formar part d’un assentament rural o d’una necròpoli vinculada a un edifici de culte, o bé tractar-se simplement d’una troballa aïllada, però sembla que juntament amb la làpida es van trobar restes òssies humanes i altres objectes que no es van recollir. Aquesta peça, que va pertànyer a la col·lecció Puig Deulofeu de Sarrià, es pot veure a la nova exposició permanent sobre Barcelona a l’antiguitat tardana, situada a l’aula episcopal, al subsòl del MUHBA.

Núria MiróMUHBA