La Barcelona deportada
En la nostra història contemporània, diversos fenòmens, especialment la immigració econòmica, han fet de Barcelona una ciutat d’acollida de persones que, en diverses fornades, han nodrit els barris de la ciutat i han contribuït a la seva pluralitat social i cultural. També en el cas dels homes i dones republicans que foren deportats als camps nazis, hom constata aquest caràcter d’atracció de Barcelona, que la dota de singularitat i permet qualificar-la avui com el centre de reunió i acció dels antics deportats, els seus familiars i amics.
La quantificació del nombre de deportats segons el seu lloc de naixement havia palesat que Catalunya era el territori de l’Estat que més persones havia aportat a aquella dramàtica experiència: unes 2.000 sobre un total d’unes 9.000. En comparació amb les altres ciutats importants, Barcelona era la que, de lluny, ocupava el primer lloc, amb 603 persones deportades registrades en els estudis més coneguts. Però, a mesura que hom aprofundeix en el coneixement de les identitats d’aquests homes i dones (a partir de diversos estudis territorials, del buidatge del fons documental de l’Amical, dels testimonis de familiars, etc.), s’ha pogut ampliar de forma notable el nombre de persones deportades imbricades directament amb Barcelona; així, la xifra al·ludida dels 600 barcelonins ha quedat totalment superada fins arribar al nombre de 1.100 homes i dones relacionats directament amb la ciutat.
L’anàlisi del col·lectiu de la Barcelona deportada ens remet, en primer lloc, a la població emigrada durant les primeres dècades del segle XX: jornalers d’Andalusia, camperols de l’Aragó…, integrats plenament a la vida social, política i sindical de la ciutat i que, per la seva participació activa en la defensa de la legitimitat republicana, hagueren d’emprendre el camí de l’exili. Però no es pot obviar aquells que hi van viure una temporada en els anys de guerra, els refugiats que arribaren des del País Basc, Madrid o Andalusia, els soldats de l’Exèrcit Popular hospitalitzats i alguns Brigadistes Internacionals, que hi establiren llaços en el futur.
Una altra de les singularitats que aporta riquesa al caràcter de la ciutat, fou el nombre significatiu de supervivents dels camps nazis que referen la vida a Barcelona. A partir dels anys 1947-1948, quan s’havien esvaït les esperances d’un canvi polític a Espanya, la majoria optaren per fer permanent el seu exili, però, alguns, empesos per motius de salut, familiars o polítics, decidiren retornar a la seva terra. Barcelona, de nou, actuà com a pol d’atracció, en la mesura que la ciutat garantia l’anonimat i també l’establiment de nous vincles, sense oblidar que alguns hi arribaren per desenvolupar el seu compromís polític en la lluita antifranquista.
Amb aquesta perspectiva, no pot qualificar-se com un fet casual l’aparició, l’any 1962, a Barcelona, en la més absoluta clandestinitat, del primer nucli de supervivents disposats a organitzar-se, creant l’Amical de Mauthausen i altres camps, per reivindicar els seus drets i la memòria dels companys morts durant la deportació. Com tampoc no fou casual la reunió del Comitè Internacional de Mauthausen a Barcelona, l’any 1979, efemèride que suposà l’encontre d’antics deportats de tot el món i el seu reconeixement davant els nous representants polítics de la democràcia.
La Barcelona deportada serà abordada pel MUHBA durant el 2015, amb motiu del 75è aniversari del seu alliberament.
Rosa Toran i Joan Calvo
Historiadors i membres de l’Amical de Mauthausen i Altres Camps