Verdaguer, un condol popular massiu

© MUHBA (Autor: Josep Bracons)

La revisió de l’inventari dels fons del MUHBA - Vil·la Joana, engegada l’any 2012, abans de l’inici de les obres de rehabilitació de la casa, ha produït alguns resultats interessants que val la pena comentar prenent com a pretext aquest llibre de signatures de condol per la mort de Jacint Verdaguer.

Per una banda ha estat possible adquirir una nova visió sobre el conjunt de la col·lecció verdagueriana i documentar-la millor. Per l’altra, hem pogut ampliar el coneixement d’algunes peces singulars i fins i tot celebrar algunes troballes significatives. 

Així, ara mateix, mentre redactem aquesta nota, es pot veure a l’exposició dedicada a les arts industrials del modernisme que ha organitzat la Fundació Catalunya La Pedrera, una medalla que representa sant Jordi lluitant contra el drac. Es tracta d’un magnífic disseny modernista d’Alexandre de Riquer, trobat entre els objectes que van pertànyer a l’editor i poeta Francesc Matheu.

No es pot dir que els plecs amb les signatures de condol per la mort de Jacint Verdaguer, recollits a la porta de l’Ajuntament mentre durava la vetlla, fossin del tot desconeguts, atès que una petita mostra d’aquests plecs ja formava part de l’anterior exposició permanent. Tanmateix, la resta de plecs, un centenar, estaven desats en un armari, juntament amb altres documents relatius a la mort i l’enterrament de Verdaguer.

Arran del desmuntatge, es van tornar a reunir tots els plecs de signatures. Són 107 plecs de quatre cares cada un. Sumen, per tant, 428 pàgines atapeïdes de signatures, amb una mitjana de 25 cada una, més alguns fulls solts, la qual cosa donaria prop d’11.000 signatures. Entre els signants s’identifiquen nombrosos noms coneguts, però hi predominen les classes populars molt més que no pas les elits. Cal esmentar, a tall d’exemple, la presència de nombrosos artistes de la generació modernista i postmodernista: Joaquim Mir, Melcior Domenge, Joan Llimona, Adrià Gual, Emili Fontbona, Sebastià Junyent, Joaquim Renart, Josep Rocarol, Alexandre de Riquer, Emili Sivillà, Agapit i Venanci Vallmitjana, Francesc Labarta, Joaquim Vancells, Jaume Sabartés i també Pablo Picasso, que signa així: «Picasso».

D’entrada, pot resultar xocant que hàgim trobat la firma de Picasso i no la de Gaudí, per exemple, que veuríem com una persona molt més afí a Verdaguer. Però és sabut que els joves dels Quatre Gats van ser dels primers a mobilitzar-se quan es va saber que el poeta havia mort. Així, aquests plecs de signatures esdevenen un testimoni fefaent de la gran mobilització popular i de l’impacte social que va tenir la mort de Verdaguer, com també de les tensions i les contradiccions que la van envoltar. Constitueixen, doncs, un document extraordinari per conèixer amb més detall aquella Barcelona convulsa de començaments del segle XX.

Josep Bracons i ClapésMUHBA

____________________________________________________
MVB 1337Llibre de signatures de condol per la mort de Jacint VerdaguerData: 1902.Materials i tècnica: tintes sobre paper.Característiques: 107 plecs de quatre cares cada un, desats en una carpeta de llaços.Procedència: Ajuntament de Barcelona.