Barcelona recta i corba

L’arquitectura que s’ha desenvolupat a les estructures urbanes consolidades de la ciutat de Barcelona ha estat situada, necessàriament, entre el seu nucli històric, l’Eixample de Cerdà, i els que en origen eren pobles limítrofs. Davant d’això, les respostes de l’arquitectura han establert determinats diàlegs amb els entorns immediats que l’atzar els ha assignat, han condicionat el futur d’algunes parts de la ciutat o s’han constituït en exemple per si mateixes, en presències de futurs per aconseguir i no sempre assolits.

Eloqüentment, a la ciutat apareixen respostes que en principi són radicalment diferents i que es poden agrupar en dues classes de propostes, on la recta i la corba, el sòlid i el tou, el racional i l’oníric, expressen voluntats molt diverses. Les primeres acostumen a ser manifestos contundents, precisos, radicals. Les segones es produeixen per genealogies i solen ser poètiques, discursives, dialogants.

Però això és només l’aparença. En els resultats s’amaguen els moments històrics, polítics, urbans i disciplinaris que les han propiciades. Per això, la idea d’aquest llibre, proposada des del MUHBA, és el germen d’un projecte més ampli que, amb el temps, tindrà continuïtat en el museu. Si bé podria semblar que l’enunciat defensa una lectura formal, aquestes arquitectures no es proposen mai com a exemples per imitar sinó com una reflexió de les diferents mentalitats que exigiren formes desiguals. Per això proposem l’arquitectura com un document de cultura mut, com un paradigma que es repeteix sota diferents formes i que sempre espera interpretacions. 

El llibre Barcelona recta y curva s’articula a partir de dues premisses: les vegades que en les reflexions i els escrits s’ha insistit en aquestes dues geometries i les ocasions en què els arquitectes les han considerat per elaborar els seus projectes.

Les paraules de Cervantes i de l’escriptor de contes americà William Sidney Porter serviran per entendre una visió del món determinada, que desgranarem. Le Corbusier i l’arquitecte brasiler Oscar Niemeyer ens introduiran al món de la forma arquitectònica d’una manera apassionada. Barcelona serà el pretext per entendre la forma d’una ciutat en els diferents moments de la seva història urbana des de formes rectes i corbes. A Barcelona comprovarem el que escriptors i arquitectes pensen de l’ús de les directrius formals dels seus edificis. Desfilen pel llibre mostres destacades de com els arquitectes s’enfronten al problema. 

Però aquest no és un llibre d’anàlisi solament formal: és un llibre d’història on l’arquitectura respon a les necessitats disciplinàries, ideològiques i contextuals a què el temps la sotmet i amb les quals l’interroga.

Carolina García i Josep M. Rovira
Autors del llibre