El Port Franc i la fàbrica de Barcelona
L’exposició El Port Franc i la fàbrica de Barcelona oferirà una retrospectiva sobre la història de la Zona Franca i el seu impacte polític, econòmic, ambiental i urbanístic al pla de Barcelona. Proposem aquesta lectura coincidint amb el centenari del naixement del Consorci per a la instal·lació i explotació del Dipòsit Franc de Barcelona (posteriorment, Consorci de la Zona Franca), que s’ha escaigut a les darreries del 2017.
És ben sabut que el polígon de la Zona Franca, des de la dècada de 1960, ocupa els terrenys de l’hemidelta esquerre del Llobregat. Igualment conegut és que darrerament s’han plantejat un cert nombre de reptes que tenen a veure amb l’impacte ambiental del polígon, amb la segregació i la connectivitat amb els barris i municipis contigus, i també amb l’abandonament progressiu de l’activitat industrial per acollir activitats logístiques.
Però la història de la Zona Franca comença, de fet, en un altre lloc, a les seus dels negocis mercantils barcelonins, que des del segle xvii maldaven per establir un port franc a la ciutat. El tema es plantejà de nou amb força a principis del segle xx. Amb l’oposició frontal dels interessos agrícoles castellans i de les ciutats que ja tenien franqueses duaneres, no fou fins a la segona dècada del segle que el govern espanyol concedí un dipòsit franc a Barcelona. El Consorci regí les activitats d’aquesta primera instal·lació, que fou ubicada al moll de Bosch i Alsina del port.
L’ens, format per l’Ajuntament i per representants d’entitats del teixit econòmic, i controlat per l’Estat, treballà a partir d’aquell moment per construir una vertadera zona franca. L’objectiu prioritari fou el d’establir al delta una gran zona amb exempcions tributàries per a les mercaderies, que inclouria un port interior. Aquest pol d’activitats reorientaria la centralitat de la ciutat cap a ponent de Montjuïc. Tot plegat es donava en el context de creixement econòmic previ a l’Exposició Internacional de 1929. Els prohoms del consorci, previnguts de la desocupació en què podien quedar els milers de persones implicades en l’obra d’urbanització de Montjuïc, es plantejaren un gran repte constructiu. Fou d’aquesta manera com, a través d’un concurs internacional, es definí el projecte de Zona Franca que havia d’emplaçar-se al delta del Llobregat. Del projecte que rebé el primer accèssit al concurs, atorgat a l’enginyer danès Bjørn Petersen, se’n va fer una maqueta impressionant, amb ginys mecànics i aigua corrent. La instal·lació fou ubicada al Pavelló de la Ciutat de Barcelona de l’Exposició del 1929 i rebé gran atenció pública.
Però el projecte de port i zona franca a Barcelona no es va executar mai. El context econòmic de mitjan segle xx no ho propicià: Guerra Civil i carestia de la postguerra, bloqueig del tràfic comercial en el marc de la segona Guerra Mundial i, finalment, procés de construcció de la Comunitat Econòmica Europea que anunciava la dissolució de les fronteres duaneres al continent.
A la vigília del desarrollismo sota el franquisme, la instal·lació de la SEAT obria el forrellat d’aquests terrenys. L’any 1964 la Comissió d’Urbanisme de Barcelona valorava que les parcel·les del delta ja no podrien dedicar-se a Zona Franca estricta. D’aquesta manera, l’any següent s’aprovà la construcció d’un polígon industrial de 600 ha, amb reserva de sòl per a l’ampliació del port i també per a indústries en règim franc. L’any 1971 el Polígon de la Zona Franca ja estava en ple funcionament. Esperem poder-ho mostrar en l’exposició, prevista per a principis del 2018 a la Casa Padellàs, que comptarà amb la reproducció fidel de la maqueta del projecte de port franc mostrada el 1929.
Lluís Sales i Favà
Historiador i comissari de l’exposició