La ferida d'Hipercor, 1987

Els voltants d'Hipercor, pocs minuts després de l'explosió del cotxe bomba ©Guillermina Puig.

A les 16.08 del 19 de juny del 1987, un cotxe bomba va esclatar al pàrquing soterrani del centre comercial Hipercor de Sant Andreu. 21 persones van perdre la vida i 46 més van resultar ferides, en el que ha estat l’atemptat més mortífer d’ETA.
Al llarg de l’any 2017 s’ha commemorat el trentè aniversari d’aquella massacre terrorista indiscriminada que va ferir la capital catalana. En aquest context, el MUHBA ha organitzat, a proposta del comissionat de Programes de Memòria, l’exposició La ferida d’Hipercor. Barcelona, 1987. L’exposició s’ha concebut com una instal·laciómemorial sobre les circumstàncies històriques d’aquell moment tràgic i el combat posterior de les víctimes pel reconeixement del dany que se’ls havia causat. Des del màxim rigor i respecte, a la mostra s’exposen els fets ocorreguts aquell fatídic divendres de juny i els efectes i conseqüències ciutadanes, polítiques i judicials que se’n van derivar: del rebuig social immediat, traduït en multitudinàries manifestacions de repulsa al mateix barri i a la ciutat, passant pels pactes polítics a l’estat espanyol i al País Basc (Pacte antiterrorista i Pacte d’Ajuria Enea), fins a arribar a les diverses sentències condemnatòries que van servir per empresonar els culpables i designar l’Estat espanyol com a responsable subsidiari, perquè la policia no va desallotjar l’establiment, tot i els tres avisos efectuats abans d’esclatar l’artefacte.
L’exposició, comissariada per Francesc Valls, proposa un recorregut pels fets partint d’una ambientació sòbria, amb imatges —algunes inèdites— de fotògrafs del moment i material videogràfic d’arxiu.
La proposta visual es complementa, en alguns punts, amb articles d’hemeroteca. La ferida d’Hipercor arrenca amb una cronologia que ens situa tres dècades enrere, en el context polític i social (internacional, estatal, local) previ a l’atemptat. El gener del 1987 es desarticulava el comando Madrid i el de Barcelona agafava les regnes de l’acció d’ETA. Entre els mesos de març i abril, la capital catalana va viure tres atemptats amb cotxe bomba, en els quals van morir dues persones: un guàrdia civil i la primera víctima mortal civil d’ETA a Catalunya. Tot això, a la Barcelona que feia pocs mesos havia estat escollida per organitzar els Jocs Olímpics del 1992, la Barcelona que una setmana abans de l’atemptat, en les eleccions municipals, revalidava Pasqual Maragall com a alcalde de la ciutat.
L’exposició conté al seu nucli una instal·lació-homenatge als 21 morts i 46 ferits (al llistat de lesionats s’hi suma, tal com estableix una de les sentències, el cas de la nena que va néixer sorda per culpa de la deflagració). A més, s’ha volgut comptar amb els relats d’alguns dels ciutadans i les ciutadanes que van patir i que pateixen, encara ara i de formes molt diverses, les conseqüències d’aquella tragèdia.
El mes de juny passat, l’Ajuntament de Barcelona va celebrar, al parc de Can Dragó, un emotiu acte d’homenatge en record de les persones que van perdre la vida en l’explosió de fa trenta anys, i es va col·locar una placa commemorativa al lloc dels fets. La ferida d’Hipercor, que es pot visitar del 14 de desembre a l’11 de març del 2018 a l’Espai Zero de la Fabra i Coats de Barcelona, és, en aquesta línia, un exercici d’història i de memòria, imprescindible per repensar el temps present. Aina Mercader
Coordinadora tècnica de l’exposició