L’Havana & Barcelona al Palacio del Segundo Cabo
Especialment restaurat per a l’ús com a Centre per a la Interpretació de les Relacions Culturals Cuba-Europa, el Palacio del Segundo Cabo, edificació de finals del segle xviii, distingida pel seu accent barroc a la plaça fundacional de la ciutat de l’Havana, s’ha convertit, des de la seva obertura 9 de maig passat, en un lloc de referència en la pràctica museològica contemporània a Cuba.
L’ambaixador cap de la Delegació de la Unió Europea a Cuba del moment, l’Excm. Sr. Herman Portocarero, i el Dr. Eusebio Leal, historiador de la ciutat de l’Havana, que van inaugurar el Centre, van reconèixer la preeminència d’aquest projecte en l’àmbit de la cultura i el patrimoni. La seva realització ha estat fruit de la cooperació internacional entre la Unió Europea i l’Oficina del Historiador de la Ciudad, amb la intervenció de la UNESCO, l’Ajuntament de Barcelona a través de la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional i altres cooperants. La seva rellevància no només es deu a la implementació de les noves tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) a favor d’una proposta museogràfica que apel·la a recursos escenogràfics, lúdics i participatius. Transcendeix sobretot per ubicar el seu relat d’interpretació en aquest trajecte d’anada i tornada transatlàntiques de persones, objectes, aliments, maneres de fer, coneixements i empremtes d’identitat. Més d’una desena de sales temàtiques recorren, amb diferents nivells d’accés, continguts rigorosos sobre cartografia, migracions, fundacions, intercanvis materials, arts, personalitats, vida quotidiana, música, dansa, literatura, arquitectura, urbanisme i altres nocions que es creuen en el complex entramat de la història i que constantment ens subratllen el que entre Cuba i Europa ens apropa i ens distingeix.
Dins del discurs museològic, es destaca la connexió entre l’Havana i Barcelona. Entre els seus ports es recorria la ruta marcada per Colom, dues portes entre dos continents: des de Catalunya partien eines per a la indústria sucrera, tèxtils i tot tipus d’estris cap a Amèrica; des de l’illa del Carib arribaven el tabac en branca, el sucre i també els anomenats indians, els qui havien aconseguit fortuna a Cuba; de la mà de mestres d’obra catalans va arribar a l’Havana la sinuosa autenticitat del Modernisme català... Però també són ciutats marineres que van ser emporis econòmics i mercantils de la metròpoli catalana; dues ciutats altre temps emmurallades amb vocació de transcendència. Aquestes i altres raons van condicionar la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona per al cofinançament del projecte amb la Unió Europea i per a la implementació de la proposta museogràfica de la sala d’Arquitectura i Urbanisme, com a part de la qual es va desenvolupar un treball conjunt durador entre els especialistes del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) i de l’Oficina del Historiador de la Ciudad, que exhibeix avui entre els seus resultats el documental L’Havana i Barcelona: història de dues ciutats. Entre els múltiples usos públics que va albergar el palau del Segundo Cabo, hi va haver el de casa de correus, on es reunia tota la correspondència entre Cuba i Espanya: l’oficial, però també la familiar, la que connecta l’individu amb la seva arrel sanguínia i afectiva de l’altra banda del mar. Avui el palau persisteix en aquest destí en proposar-se com a punt de trobada de la comunicació a banda i banda de l’Atlàntic des d’una estratègia museística que, des de la sensibilitat i els recursos contemporanis, col·loca l’usuari en aquesta dimensió d’interpretació sobre la manera en la qual la història ens tributa i ens pertany.
Onedys Calvo Noya
Oficina del Historiador de la Ciudad de La Habana