Pasatges emergents, llegats singulars, espai metropolità

La central tèrmica de Sant Adrià de Besòs ©Christopher Willan, 2016.El paisatge sempre s’ha entès com el resultat de la relació que les societats humanes han establert amb el seu medi, de manera que l’aspecte i la morfologia del territori ens remeten a una història i una identitat pròpies. Aquest pòsit cultural es resumeix en la idea de paisatge. Des del màster Internacional en Paisatge Urbà i Patrimoni organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona i el Museu d’Història de Barcelona, s’ha ofert el seminari internacional «Paisatges urbans emergents: llegats singulars a Barcelona», que ha partit d’aquesta aproximació general al paisatge urbà per proposar visions innovadores i alternatives amb relació a la gestió i posada en valor dels patrimonis urbans, entesos com a paisatges emergents. Aquestes noves relacions entre patrimoni i paisatge urbà van ser tractades des de diferents perspectives en quatre conferències que van suggerir noves possibilitats d’intervenció i de gestió dels entorns urbans pel que fa a dos tipus d’escenari principals. En primer lloc, quan es tracta de singularitats patrimonials concretes que representen fites clares en el paisatge. I en segon lloc, quan es consideren àrees urbanes (carrers, grups de carrers o barris sencers): zones patrimonials amb continguts morfològics i valors específics que plantegen relacions paisatgístiques amb una determinada àrea de referència. Les sessions van explorar aquestes qüestions a partir d’exemples internacionals il·lustratius però també van incloure moments de treball de camp i visita urbana a determinades àrees de la ciutat de Barcelona on el MUHBA ha fet o té actualment plantejats projectes d’intervenció i gestió del patrimoni urbà. Les conferències de Bas Pedroli, director de la xarxa europea  d’universitats UNISCAPE, i del paisatgista Juanjo Galán, de la Universitat Alvar Aalto de Hèlsinki, van introduir els conceptes de «paisatge ordinari» i del reciclatge de paisatges en relació amb els patrimonis urbans. Així, es van plantejar els valors d’aquells paisatges urbans no necessàriament caracteritzats per condicions d’excel·lència però que han embolcallat la vida quotidiana en el passat i ho continuen fent en el moment present, amb la qual cosa presenten capacitats per representar la cultura local reconeguda pels habitants d’un territori. Les conferències de Victòria Szabo, del Trinity College of Arts and Sciences de la Duke University (Estats Units), i de Simon Morley, de la Dankook University (Corea del Sud), van proposar noves aproximacions als conceptes tradicionals de patrimoni i paisatge urbans a partir dels impactes que representen actualment les noves tecnologies digitals, tant pel que fa a la percepció com pel que es refereix a la comunicació dels valors patrimonials continguts en el paisatge de les ciutats.El cicle de conferències va permetre així plantejar sobre noves bases les relacions entre patrimoni i paisatge urbà, amb l’ambició de començar a fornir de contingut una nova agenda pel que fa a la gestió dels entorns urbans el segle xxi. Francesc MuñozDirector del Màster Internacional en Paisatge Urbà i Patrimoni de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA)