Arqueologia contemporània del Bon Pastor

Cales arqueològiques a l’interior d’una de les cases barates del Bon Pastor. © Marta Delclòs

El conjunt d’habitatges del Bon Pastor s’edificà l’any 1929 com a resposta a la manca d’habitatge a la ciutat de Barcelona. Abastava un total de 784 immobles, que formen part de la història barcelonina quant a la política de les «cases barates». Des del 2001, l’Institut Municipal de l’Habitatge de Barcelona (IMHAB) n’inicià el procés de transformació, que comporta el trasllat dels veïns i veïnes a nous pisos. La necessitat d’enderrocar illes de cases per reubicar els veïns va comportar la voluntat de no esborrar completament el patrimoni arquitectònic i memorístic del barri. Per aquesta raó, el MUHBA, en col·laboració amb el Districte de Sant Andreu, l’IMHAB, el Pla de Barris, l’Associació de Veïnes i Veïns del Bon Pastor i altres entitats, està treballant en el futur espai museístic.

Es conservarà una illa de 16 habitatges per a equipament de barri i per al projecte museístic, que s’ubicarà entre els carrers de Tàrrega-Claramunt i Bellmunt-Barnola. D’aquests habitatges, quatre es museïtzaran per relatar l’evolució de les cases des de la seva creació fins a l’actualitat. Des del museu es compta amb un excel·lent equip de professionals que treballen per recuperar i museïtzar l’espai. Però, què pot aportar l’arqueologia a l’estudi de les cases barates?

En primer lloc, la ciència arqueològica es mostra imprescindible per corroborar o matisar la documentació històrica. El component de proximitat temporal dota l’arqueologia contemporània d’una càrrega sentimental important, però també d’una realitat que no es troba en altres períodes de la història. La tècnica arqueològica actual ha incorporat dins del procés operatiu urbanístic un model de control sobre els vestigis, per poder resoldre dubtes sobre la planificació prevenció per salvaguardar el patrimoni, en aquest cas del passat més recent. Els treballs que s’estan desenvolupant en els darrers anys sobre els vestigis contemporanis han fet un salt qualitatiu per aglutinar un major coneixement i revalorització del patrimoni. Gràcies a actuacions d’equips interdisciplinaris s’incorpora una nova mirada sobre el patrimoni des de l’arqueologia que facilita el coneixement històric.

L’arqueologia i les seves tècniques i eines poden situar fets concrets i silenciats en la societat. La voluntat de preservar la memòria històrica a les cases barates del Bon Pastor ha portat a recuperar materials i béns mobles que serviran per a la futura museïtzació. S’han fet cales historicoarqueològiques prèvies que serveixen per veure la seqüència de capes dels diferents moments de cada casa. S’ha pogut identificar els materials dels sostres, els murs i els paviments, com també els morters, estucs, pintures i papers pintats, que són una mostra de la vivència acumulada amb el pas del temps. També ens descriuen els canvis d’hàbits, les modes temporals i la vida quotidiana dels habitants. Però sobretot, la visió del seguiment de les obres arquitectòniques ens endinsarà en el coneixement dels materials emprats, les modificacions i, cosa que és més important, la seqüència temporal dels usos d’aquests habitatges.

El MUHBA té una àmplia experiència en la recuperació d’espais de cronologies ben recents com és el cas de la Casa de l’Aigua, Vil·la Joana, Fabra i Coats i Oliva Artés. Per tot això, el procés de museïtzació de les cases barates del Bon Pastor servirà per relatar la història de l’habitatge de Barcelona i de la seva perifèria, però també de les vivències des de l’any 1929.

Jordi Ramos
Arqueòleg