Harry Walker. Lluita obrera, combat veïnal

Manifestació dels treballadors de la Harry Walker contra els acomiadaments a l’empresa. Febrer de 1979. © AFB, Pérez Rozas

Es compleix un segle de la fundació de la Prosperitat. Un barri que Huertas Claveria definiria com a «nominalment afortunat», però en el qual a la dècada dels setanta encara hi havia molta gent vivint en barraques. L’exposició Harry Walker: obrers i veïns en lluita, promoguda pel MUHBA i amb la col·laboració de l’ICUB, l’Ajuntament de Barcelona i el Casal de Barri Prosperitat, pretén commemorar aquest centenari rescabalant la memòria dels qui van bastir barris com aquest amb les seves pròpies mans, per mitjà de diverses formes d’associacionisme i acció col·lectiva. Un viatge que es remunta a la Barcelona del desarrollismo, la dels suburbis i les fàbriques; paisatge material en què germinaren les llavors de la contestació i el dissens al franquisme.
La vaga de la Harry Walker constitueix un esdeveniment fonamental per explicar la gènesi d’una consciència col·lectiva de comunitat obrera que després trobarà continuïtat, durant la segona meitat de la dècada dels setanta, en el moviment associatiu veïnal. Aquesta és la història dels dos grans moviments socials que van marcar el tardofranquisme a Barcelona i la seva íntima connexió. El moviment obrer, en tant que moviment social «matiner», va permetre obrir l’escletxa. Va empoderar el veïnat, el va dotar d’unes gramàtiques compartides que derivaven d’una praxi comuna, i va permetre l’articulació d’una consciència i agència col·lectives. En l’exposició hem tractat de reconstruir aquesta singladura, de com l’acció col·lectiva no només ha modelat un barri sinó que, de fet, l’ha creat. De com, més enllà de l’escuma de la història, de l’èpica nostàlgica, allò que roman són els diferents sediments dipositats, no sempre com a producte de victòries incontestables, sinó també de triomfs parcials i, fins i tot, de derrotes relatives.
L’exposició arrenca amb un dels conflictes més emblemàtics del franquisme tardà. La vaga de la Harry Walker constituí un dur pols de més de seixanta dies en un context marcat per la proscripció de la protesta i la repressió. Un conflicte contra l’autoritarisme patronal que, amb el suport dels engranatges d’un règim dictatorial, imposava unes pèssimes condicions de treball i vida a homes i dones tot sovint arribats d’altres indrets de la Península. Una experiència compartida i un adversari comú van permetre bastir la unitat que havia de precedir el desafiament.
D’una banda, la resposta invariable de la direcció de l’empresa, les sancions i l’acomiadament, constituïren l’argamassa de la unitat. De l’altra, el tancament de la fàbrica com a resposta a l’inici de la vaga per part dels i les treballadores, i el tractament en clau d’ordre públic, van produir el desbordament del lloc de treball i el trasllat de la protesta a l’espai públic. El resultat: un accelerat procés de politització i d’empoderament comunitari que, malgrat els resultats agredolços de la vaga, suposà una fita col·lectiva i un punt de no retorn. Experiència organitzativa, presa de consciència i diagnosi compartida que tindrà continuïtat en la lluita contra l’especulació, pels equipaments i, en definitiva, per la dignitat de tot un barri, en un procés més ampli de construcció d’una ciutat democràtica fet de moltes Harry Walkers.
Sobre la base del llibre Harry Walker: lluita obrera, victòria veïnal, l’exposició reconstrueix aquest periple amb un exhaustiu treball arxivístic, tot aportant documentació inèdita, escrita i gràfica, que ens permet reconstruir l’acció d’aquests lluitadors quotidians i, tot sovint, anònims.Néstor Bogajo
Cristian Ferrer González
Joan Gimeno Igual
Comissaris de l’exposició