Memòria i espai, una aproximació arqueològica

Inauguració del Parapet de les executades i executats 1939-1952, memorial del Camp de la Bota. Barcelona, 2019. 
© MUHBA, Daniel Alcubierre

El MUHBA ha estat sempre estretament vinculat a l’arqueologia; des dels seus orígens per la seva pròpia ubicació, pels treballs de recerca que ha promogut i actualment per la gestió de l’Arxiu Arqueològic. Recentment la mirada arqueològica i l’expertesa adquirida en la gestió dels elements materials del passat s’han aplicat, adaptades, a actuacions diverses vinculades a la memòria contemporània.

Un dels principals objectius de l’arqueologia és documentar fets a través de les evidències físiques que aquests generen. Atès que sovint el procés d’excavació mateix provoca que les evidències no puguin ser conservades, aquesta disciplina ha desenvolupat un sistema de registre que permet obtenir una documentació detallada d’aquestes evidències i fer possible la seva relectura un cop han desaparegut. En l’actuació duta a terme als memorials espontanis de les Rambles es va adaptar aquest sistema de registre per tal de mantenir la relació contextual, de natura fugaç, entre l’espai i els objectes dipositats. Tot i que encara és massa d’hora per valorar la documentació obtinguda, aquesta manera d’actuar va ser presentada a la Network of Spontaneous Memorials, on es va reconèixer la seva capacitat per fixar un paisatge efímer. Conservar una memòria acurada d’aquest tipus de fets, de curta durada però gran impacte, permet obtenir instantànies de la vida de la ciutat amb precisió i amb un gran nombre de dades susceptibles de ser estudiades en el futur.

La importància del factor topogràfic en l’arqueologia també es va traslladar als treballs efectuats a principis de 2019 per precisar la ubicació del parapet del Camp de la Bota. En aquest projecte es va combinar la recerca documental feta a partir de planimetries, fotos aèries i testimonis orals, recollits per Francesc Abad, amb l’exploració física del terreny, tot fent una immersió al Port del Fòrum per documentar fotogràficament l’estat actual de l’indret i confirmar o descartar, com va ser el cas, que se n’haguessin conservat restes. Identificar l’espai on va succeir un fet determinat representa un pas clau per recuperar-ne i mantenir-ne la memòria, ja que permet ancorar la narració a una realitat tangible. Alhora permet a aquells que s’hi acostin compartir una de les dues variables, temps i espai, que contextualitzen el fet històric, potenciant l’experiència de memòria i creant un vincle intens entre passat i present. L’aplicació en aquest procés d’una disciplina rigorosa que permet traçar el procés de recerca legitima també la validesa dels resultats, una característica especialment important quan es tracta del passat recent, encara susceptible de lectures interessades.

Un altre dels projectes recents del museu que vincula memòria i arqueologia és la recuperació dels búnquers i habitatges del turó de la Rovira. Des de 2006 s’han dut a terme diverses intervencions arqueològiques per recuperar les bateries antiaèries, incloent-hi la que el 2014 va permetre recuperar barraques del barri dels Canons. Des de la seva recuperació i patrimonialització, les tasques de conservació, on el MUHBA desenvolupa un paper actiu i constant, ajuden a evitar que desapareguin les evidències físiques i, de retruc, la memòria d’aquesta part de la ciutat informal.

En aquest cas és important destacar com el fet de donar tractament arqueològic a un espai pot facilitar, per l’associació que encara es fa entre restes arqueològiques i monuments, la comprensió pública del valor no només dels espais i de les estructures que els configuren sinó també dels processoshistòrics que els van generar.

Daniel Alcubierre
MUHBA