Museu virtual, avenços

La ferida d’Hipercor, exemple del procés de recuperació virtual d’exposicions passades. © MUHBA

Ja fa temps que el MUHBA ha integrat eines i recursos digitals com a elements prioritaris en molts dels seus projectes. Un dels objectius d’aquesta dinàmica és assolir la capacitat d’oferir tot el contingut del MUHBA al web, per mitjà d’un museu virtual.

Com fer ús de l’espai virtual és una línia de recerca que s’explora intensament des de l’àmbit dels museus, pel seu potencial d’arribar a un gran nombre d’usuaris i oferir continguts superant les limitacions físiques. És encara, però, un camp naixent; si les primeres passes han estat dirigides majoritàriament a la creació de recorreguts virtuals per recreacions de sales físiques, actualment s’intenta fer evolucionar el concepte i reflexionar sobre si els museus virtuals han de ser una mera transposició dels espais físics o poden tenir una entitat pròpia. Dins el marc europeu, fòrums de debat i xarxes de treball com la Virtual Multimodal Museum (ViMM) i la Virtual Museum Transnational Network (V-MUST) plantegen una definició de museu virtual amb l’objectiu principal de «complementar, millorar o augmentar l’experiència museística a través de la personalització, interactivitat i riquesa de contingut».

El MUHBA ha fet seu aquest objectiu, que s’adapta perfectament a la idiosincràsia de la institució. Ser un museu xarxa, amb un relat que s’estén per la ciutat i que genera nombroses tesis, en diferents formats, enriqueix notablement l’oferta de coneixement i, alhora, requereix un node vertebrador que l’estructuri i cohesioni tant al món físic com al virtual. Amb aquest plantejament es treballa per tal que totes les activitats que desenvolupa el museu generin continguts digitals i que aquests quedin interrelacionats; l’objectiu final és que al museu virtual es pugui passar de manera natural de recórrer una exposició ja finalitzada a consultar una peça que la complementi i a escoltar una conferència sobre la matèria. S’ha de generar un sistema obert, on poder anar afegint i intercalant noves peces que enriqueixin l’experiència dels visitants, i que alhora permeti conservar indefinidament els formats efímers.

Aquest enfocament suposa també l’oportunitat d’experimentar amb noves eines de recerca i difusió que permetin posar el coneixement a l’abast del públic de la manera més eficient possible.

En l’àmbit de la recerca, un cop validada satisfactòriament la digitalització 3D d’espais patrimonials per analitzar-los, s’estan fent les primeres passes per aplicar la mateixa tecnologia a la documentació de peces de la col·lecció. En les primeres proves s’ha mostrat com una tècnica amb molt potencial tant per fer estudis detallats com per a la difusió, ja que en un futur podria ajudar fins i tot a superar barreres d’accessibilitat. De la mateixa manera s’està valorant l’adaptació a formats digitals de recursos de valor sobradament contrastat, com les guies urbanes, afegint-hi una capa d’interactivitat en la línia de productes ja consolidats com la Carta Històrica de Barcelona. L’experimentació en la creació d’entorns virtuals ha de permetre a més la recuperació d’exposicions temporals finalitzades (s’està treballant en La ferida d’Hipercor) i també, en un futur, produir exposicions exclusivament virtuals que permetin mostrar al públic més línies de recerca del museu i provar nous formats museogràfics. Aquests espais s’incorporarien com a noves sales del museu, tal com ja s’ha fet amb les exposicions documentades amb fotografia de 360º.

Daniel Alcubierre
MUHBA