Mobles i interiors domèstics al Bon Pastor
Interior de l’habitatge del carrer Barnola, número 24, tal i com estava el 2017, poc abans del trasllat als pisos. © Marta Delclòs
En el marc de la proposta Eix Besòs, riba de patrimoni i museus, el MUHBA està desenvolupant el centre dedicat a l’habitatge, que se situarà en una illa de les Cases Barates del Bon Pastor, un dels quatre grups construïts en l’època de l’Exposició Internacional de 1929.
El MUHBA, amb la col·laboració del Districte de Sant Andreu, l’IMHAB, el Pla de Barris, l’Associació de Veïnes i Veïns del Bon Pastor i la producció de BIMSA, lidera el projecte, que conservarà l’illa situada entre els carrers Tàrrega-Claramunt i Bellmunt-Barnola. De les setze cases que la componen, quatre acolliran una exposició permanent sobre l’habitatge a Barcelona, altres quatre es dedicaran a explicar l’habitar i la vida quotidiana, i les restants seran equipament vinculat tant al barri com al museu, en un marc de gestió publicocomunitària d’aquest espai cultural.
La restitució de les quatre cases dedicades a l’habitatge durant el període 1929-2016, que actualment està desenvolupant l’equip multidisciplinari del MUHBA, serà un element fonamental del nou espai museístic i culminarà un procés de recollida de material, documentació i estudi dut a terme en diferents etapes des del 2016 i encara en curs.
A partir de les recerques històriques del projecte Habitar Barcelona del museu, les cases descriuran quatre etapes:
Escassetat, 1929-1952. Reflecteix la construcció del barri durant la dictadura de Primo de Rivera, els períodes de la República, la Guerra Civil i el primer franquisme. Malgrat els canvis polítics, es tracta de períodes caracteritzats per l’escassetat i la subsistència, que es reflecteixen en interiors on hi havia pocs objectes, de producció artesanal o semiindustrialitzada.
Desarrollo, 1953-1974. Mostra un període de canvis caracteritzat per nous hàbits de vida i objectes propis d’un encara incipient consum de masses, que comencen a entrar en conflicte amb l’escàs espai disponible als habitatges. En aquests moments es planteja també la possibilitat de transformar- los mitjançant processos d’autoconstrucció.
Reforma, 1975-1993. Se centra en la transició i la consolidació de la democràcia, que culminen amb els projectes de rehabilitació del barri impulsats pel Patronat Municipal de l’Habitatge. Es produeixen nous canvis que porten a desitjar un major confort i atenció a les necessitats de famílies que aspiren a formes d’habitar més properes a la classe mitjana.
Diversificació, 1994-2016. Reflecteix l’època de plena integració del barri en el teixit urbà i el final de cicle d’unes cases que en 2003 els veïns mateixos aproven substituir per blocs d’habitatge protegit. Els habitants diversifiquen les seves opcions, aborden reptes com el canvi de model residencial i afronten situacions econòmiques que de vegades impliquen també reconfiguracions familiars.
El projecte de restitució i interpretació dels interiors es proposa presentar ambients que reflecteixin de la forma més fidel i documentada possible els elements presents a les cases en les diferents etapes, de manera que es pugui traçar una història de l’interior domèstic de les classes populars de la ciutat, amb la seva heterogeneïtat i contradiccions. El fet que la majoria de les peces procedeixi dels habitatges del Bon Pastor i reflecteixi episodis viscuts pels habitants i, alhora, representatius de condicions més generals, contribueix a la consistència del relat.
Amb aquest projecte el MUHBA desenvolupa una aproximació original al tema, que pot ser un referent internacional. Proposa una interpretació de l’habitatge des de la història social i urbana, i a més subratlla el valor metodològic que l’articulat procés de recerca, conservació i presa de decisions en el marc d’un work in progress pot representar per a altres experiències.
El treball realitzat per l’equip es va presentar el setembre de 2020 al III Congrés iberoamericà d’Història del Moble, que va reunir un ampli conjunt d’experts internacionals en la matèria.
Paolo Sustersic
Arquitecte