MUHBA diari de bord: transformant el museu des de casa

Les telereunions s’han revelat com un format molt diferent de les reunions presencials, amb possibilitats que ja no es perdran. © MUHBA, 2020
 

Tancats o mig tancats per la pandèmia de Covid-19 des del mes de març de 2020, la qüestió ha  estat com fer del problema una oportunitat. Hem tingut la sort que la reinvenció del museu de la ciutat com a museu de la ciutadania ja estava en marxa, en l’horitzó del vuitantè aniversari el 2023, i que ja tenia impuls el trànsit cap al MUHBA multimèdia i digital. Si ara sabíem treure partit de l’estil de treball segons capacitats i objectius que ja teníem, podia ser un temps profitós si la tecnologia ens hi ajudava.

Quan ens vam veure a casa, no hi havia accés a les carpetes de treball fora de la xarxa informàtica municipal ni eren costum les telereunions. Calia, a més, confiar en la bona voluntat de tothom per utilitzar els seus propis mitjans. Però teníem el mail, i la primera decisió fou editar una newsletter diària d’avisos i notícies, incloent-hi reflexions generals, apunts de reunions i documents molt diversos, salpebrats amb interrogants del moment i alguna xafarderia urbana. Continua sortint, té per nom Lo gaiter de la plaça del Rei i ha resultat ser un instrument de contacte prou eficaç com a diari de bord.

Aviat van començar les «reunions zoom», amb pausa cada quaranta minuts si qui convocava no n’era subscriptor. Així s’han pogut dur a terme incomptables reunions excel·lents, d’una durada i intensitat que en format presencial haurien resultat inimaginables. Enmig de la pandèmia, la metamorfosi del museu ha rebut un bon impuls amb sis grans mercats d’idees reunits periòdicament: «Estructura general MUHBA», «Coneixement i patrimoni», «Museu i ciutadania», «Web i enllaços», «Arxius digitals i materials» i «Administració i recursos».

Mentrestant, el museu es mantenia públicament actiu. La pandèmia arraconà vells prejudicis davant de l’imperatiu social de posar digitalment a l’abast tots els sabers i patrimonis que fos possible. Les dues dinàmiques, la interna i l’externa, van confluir des del primer moment, i aquesta ha estat, potser, una de les claus de l’èxit, com expliquen els altres articles d’aquesta secció.

En primer lloc, cal esmentar el frenesí per fer créixer el web com a hub de coneixement. El museu digital agafava empenta. Tanta, que el salt quantitatiu requeria una reflexió a fons per situar-lo en un altre replà, qualitatiu, com a node de sabers urbans en clau històrica i patrimonial. Així va néixer el projecte del museu com a àgora amb set portes.

Un altre element va ser la construcció accelerada del museu virtual, amb les sales visitables. Els requeriments tècnics no permeten mostrar encara tots els resultats, però el salt endavant ha estat gran, del Palau Major al Park Güell, a la futura exposició temporal sobre el futbol i a l’estable sobre l’habitatge, virtuals abans que presencials.

Alhora, la sistematització digital ha fet més necessària la refosa de tots els espais patrimonials del museu en un sol conjunt d’àmbits definits amb número i títol, fent visible la natura del MUHBA com a museu urbà, amb les sales per la ciutat. L’impuls digital ha propiciat així la metamorfosi del museu presencial, en cap cas es busca un MUHBA platònic.

De tan evident com ara sembla, oblidàvem la més grossa. Es va aconseguir molt aviat emetre una bona part de la programació via streaming, i a hores d’ara el canal de YouTube del museu és molt apreciat. De la difusió de debats i seminaris a l’impuls de nous formats de visita i educatius per via digital, ha estat només un pas.

Amb tots aquests treballs, s’han pogut mantenir, reorientats, els encàrrecs professionals externs, assajant un cercle virtuós de conversió del capital cultural en capital social, per crear nou capital cultural. Calia evitar com fos els acomiadaments i les regulacions d’ocupació entre els treballadors externs, i fins ara ens n’hem sortit. Si tot això ha estat viable, és pel principal valor del MUHBA: el seu personal.

Al final de l’any ens vam atrevir a mostrar i debatre en públic els avenços efectuats. L’ocasió per fer-ho va ser el setè seminari Reinventar el museu de la ciutat, que tenia per tema “Cap al museu digital i virtual” i que, no podia ser més simbòlic, havia saltat del 17 de març al 17 de desembre, amb nou mesos més de feina feta pel mig.

Ha estat un any dur, molts podríem explicar dolors personals profunds, però el museu ha estat un espai de trobada–virtual– que ens ha fet forts i ens ha ajudat. Mai haguéssim pogut dedicar nos a repensar tot allò que fem de no haver- nos trobat tantes hores imaginant futurs per al museu... des de casa.

Joan Roca i Albert
MUHBA