Un mirall de l’alimentació a l’arxiu arqueològic

Primers metatarsians dret i esquerre (dit gros del peu). Les cavitacions ben demarcades, localitzades a la zona distal de l’aspecte medial del primer metatarsià (veure fletxes) i que no afecten a l’articulació amb la falange proximal són típiques de la gota. © MUHBA

L’Arxiu Arqueològic al Centre de Col·leccions del MUHBA és l’espai del museu dedicat al tractament, conservació i estudi dels béns exhumats a les excavacions arqueològiques que es fan a Barcelona.

L’Arxiu en garanteix la conservació, gestió i estudi, organitzant els espais i usos per tal de poder fer, d’una banda, totes les tasques prèvies al dipòsit dels materials i, de l’altra, acreditar les condicions d’emmagatzematge, assegurar el vincle permanent entre la documentació arqueològica i el material, i facilitar un control àgil de la ubicació i localització dels béns. Un cop assegurada la conservació perenne del material arqueològic, se n’ha de facilitar la consulta, l’estudi i la difusió.

En aquest sentit, un bon exemple d’aquesta explotació científica dels materials custodiats al Centre és el de les restes humanes exhumades en les intervencions arqueològiques. A l’Arxiu Arqueològic es conserven totes les restes antropològiques –des del neolític fins a l’època contemporània– que han aparegut a la ciutat de Barcelona en el marc d’una intervenció arqueològica. El seu estudi ens obre una finestra al passat que ens permet aconseguir una imatge de com vivien aquestes persones i quines malalties les afectaven.

Salut, dieta i qualitat de vida són factors al centre de tota societat, moderna o antiga. L’osteoarqueologia estudia restes humanes arqueològiques per entendre la demografia, la salut, la dieta i l’estil de vida de poblacions antigues, i inclou també la paleopatologia o estudi de malalties en restes humanes.

Les restes humanes s’estudien principalment mitjançant anàlisis macroscòpiques i d’isòtops estables. L’anàlisi macroscòpica permet, entre altres coses, la identificació de lesions òssies i dentals. Per exemple, l’arquejament dels ossos llargs de les cames suggereix manca de vitamina D durant la infància, o raquitisme. La vitamina D és produïda pel cos en presència de llum solar i es troba en petites quantitats en els peixos blaus, la carn vermella i els rovells d’ou. Per tant, la presència de raquitisme pot suggerir una mancança nutricional o estar relacionada amb hàbits culturals com l’embolcallament dels infants. La gota és una altra malaltia que ens dona pistes sobre la dieta, ja que està associada a l’excés de consum d’alcohol i de carns vermelles i peixos blaus o marisc, i pot aparèixer en persones amb obesitat i diabetis tipus 2. En restes humanes, aquesta malaltia s’identifica gràcies a les cavitacions que els tofus creen principalment al primer metatars (el dit gros) del peu.

Altres malalties ens aporten informació sobre l’ambient on aquestes persones vivien, els seus hàbits i les tradicions alimentàries. Aquest és el cas de la brucel·losi, una malaltia infecciosa que es transmet d’animal a persona i està associada al consum de productes làctics crus o sense pasteuritzar. Al jaciment de Can Cadena (Sant Martí de Provençals), en restes datades del segle XVII, s’han identificat lesions circulars que afecten diverses peces dentàries en dos individus.

Aquestes lesions suggereixen que aquests individus eren fumadors de pipa; per tant, la seva presència ens parla de la introducció de nous hàbits i de la colonització del continent americà i les seves conseqüències.

En canvi, l’anàlisi d’isòtops estables de carboni i nitrogen en ossos i dents ens aporta informació referent a la dieta, la salut i la mobilitat de poblacions antigues. Ens permet veure, per exemple, si menjaven carn o peix, i si el peix que menjaven era de riu o marí; també ens permet identificar quan es van introduir aliments com el blat de moro, o si hi havia diferències en la dieta segons l’edat, el sexe o l’estatus social de les persones que formaven part de la comunitat.

Així doncs, la combinació d’osteoarqueologia i paleopatologia amb l’arqueologia i els estudis històrics ens permet millorar el nostre coneixement de les societats antigues, la seva relació amb l’entorn i la seva evolució a través del temps.

Laura Castells Navarro
University of Bradford

Emili Revilla Cubero
MUHBA